(Barcelona, 20 desembre 1872 – 28 maig 1923)

Arquitecte i editor. Fill de Manuel Salvat i Xivixell i germà de Santiago. Titulat el 1894. Arquitecte municipal d’Igualada, hi féu l’escorxador i el Teatre Ateneu (1913). A Barcelona són obres d’ell l’editorial Salvat (1916) del carrer Mallorca, d’estil modernista, la casa Oller de la Gran Via (1903) i la Clínica Bartrina, a Gràcia. A Lleida féu el Casino amb la col·laboració de J. Gil. És autor també de la refineria de sucre d’Alagó i del projecte del Parlament de Mèxic.

Com a editor, succeí el seu pare al front de l’empresa editorial a la mort d’aquest (1901), a la qual donà un notable impuls. Fou, a més, elegit president de l’Institut Català de les Arts del Llibre (1902-1906), president de la secció espanyola a l’Exposició internacional de les Arts Gràfiques i de la indústria del llibre de Leipzig (1917), i aquest mateix any presidí el Congrés Internacional d’Editors de Barcelona.

El succeí al capdavant de l’empresa el seu germà Santiago.