(Maó, Menorca, 30 juny 1892 – Barcelona, 1980)

Enginyer industrial. Fill de Marià Rubió i Bellver i germà de Nicolau Maria i de Marià.

Projectà la primera línia del metro de Barcelona des de Lesseps fins a Correus i el Liceu (1919-22), i diversos funiculars de Catalunya, com el de Montjuïc.

Durant la guerra civil fou director de l’Escola d’Enginyers i sots-secretari de Transports. Per encàrrec de la Generalitat, el 1932 publicà, amb el seu germà Nicolau Maria, el Pla de Distribució en Zones del Territori Català (Regional Planning).

Exiliat, en 1938-46 visqué a França, i de 1946 a 1964, any que tornà a Catalunya, a l’Argentina, on projectà un funicular a Tucumán i dues estacions de metro a Buenos Aires, i hi fou delegat del Patronat dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili i codirector del Consell de la Col·lectivitat Catalana de l’Argentina.

Publicà, entre altres obres, La Farga catalana (1930, amb A. Gallardo), Rotaciones corpusculares (1952) i Cálculo funicular del hormigón armado (1952). Interessat per la lingüística, estudià la toponímia del Pirineu català des de la perspectiva de la relació amb el basc.