(Maó, Menorca, 5 febrer 1891 – Barcelona, 4 maig 1981)

Arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor. Fill de Marià Rubió i Bellver i germà de Santiago i de Marià. Estudià arquitectura a Barcelona i jardineria ornamental amb l’arquitecte de jardins Jean Forestier.

El 1917 fou nomenat director dels parcs públics de Barcelona. Col·laborà amb Forestier en la creació del parc de Montjuïc, i dissenyà els jardins del palau de Pedralbes, entre d’altres.

Juntament amb Duran i Reynals, projectà i dirigí la construcció de l’església de Montserrat a Pedralbes, obra típicament brunelleschiana. Construí també els hotels de la plaça d’Espanya a l’Exposició Internacional del 1929 i més tard l’edifici de la Metro Goldwyn Major a Barcelona (1934).

Junt amb el seu germà Santiago realitzà el Pla de Distribució de Zones del Territori Català (Regional Planning), per encàrrec de la Generalitat republicana.

És autor de diversos llibres sobre jardins: Jardines de Barcelona (1929), El jardí meridional (1934) i sobre arquitectura: Diàlegs sobre l’arquitectura (1927) i Actar (1931), on defensava els principis de la nova arquitectura de la màquina i el moviment.

Poc abans de morir fou finalitzat el darrer projecte seu, el jardí de la plaça Gaudí de Barcelona, davant de la Sagrada Família.

Home de cultura i formació noucentistes, col·laborà en nombroses revistes i es dedicà també a la literatura. Publicà els contes Cacera en el no-res (1954), Un crim abstracte o el jardiner assassí (1965) i la novel·la No ho sap ningú (1961), així com diverses obres de teatre: Judes Iscariot (1934), Un sospir de llibertat (1932), Ulisses a l’Argòlida (1962). Publicà també diversos llibres de viatges i cacera, a la qual era aficionat.