(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 9 abril 1797 – Barcelona, 25 maig 1860)

Químic. Es doctorà a Montpeller (1820) i fou catedràtic de química durant l’efímer retorn de la Universitat de Cervera a Barcelona (1823); amplià estudis a França i Holanda i el 1826 ocupà la càtedra de química de la Junta de Comerç de Barcelona.

Fou el primer a assajar la il·luminació amb gas als Països Catalans (1824) i el 1826 en féu les primeres demostracions públiques a Barcelona. Posteriorment en féu a Madrid amb motiu del naixement de la infanta Maria Lluïsa Fernanda (1832). Tot i això, l’ajuntament de Barcelona no instal·là l’enllumenat públic de gas fins el 1841.

Es dedicà més tard a l’enologia i publicà Memoria sobre los vinos y su destilación… (1839). El 1846 descobrí l’anomenada pólvora blanca.

Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i catedràtic i més tard director de l’Escola Industrial de Barcelona.