(Barcelona, 23 març 1863 – 1 maig 1930)

Metge i erudit. Especialitzat en dermatologia i urologia. Fou president de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, i vicepresident de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya.

Publicà nombrosos treballs de tipus històrico-mèdic, circumscrits a l’edat mitjana i a l’antic Principat de Catalunya, sobretot durant els regnats de Joan I el Caçador i Martí I l’Humà, cosa que ha permès de conèixer les particularitats de l’exercici de la medicina en aquella època.

Obres principals: La sífilis: trascendental importancia de su tratamiento (1891), La lèpre en Catalogne, Un cas notable de syphilis maligne (1897), La syfilide e la storia (1912), De feminisme (1914), Una monja metgessa (1915), Lo regiment de pestilència y mortandats de Mestre Jaume d’Agramunt (1910), La medicina catalana en temps del rey Martí (1919) i Johan I i les supersticions (1922).