Riera i Llorca, Vicenç

(Barcelona, 12 abril 1903 – Pineda de Mar, Maresme, 15 maig 1991)

Novel·lista. S’inicià en el periodisme i fou redactor de les revistes “L’Opinió” i “La Rambla”. Va ser membre de la Unió Socialista de Catalunya.

Exiliat el 1939, fou un dels principals promotors a Mèxic de la cultura catalana; secretari de redacció de “La Nostra Revista” i director de “Pont Blau”, ambdues revistes essencials per copsar el pensament de l’emigració.

Publicà Giovanna i altres contes (Mèxic, 1946) i la novel·la Tots tres surten per l’Ozama (Mèxic, 1946), testimoni excel·lent i directe de la vida d’uns emigrants catalans a la República Dominicana.

La seva obra té un entroncament amb la història recent: República, Generalitat, exili, camps de concentració, 6 d’octubre, etc. Barreja la penetració psicològica i un realisme actual.

Posteriorment, va publicar les novel·les Roda de malcontents (1968), Amb permís de l’enterramorts (1970, premi Prudenci Bertrana), Joc de xocs (1970), Fes memòria, Bel (1972), Oh mala bèstia (1972), Què vols, Xavier? (1974), Plou sobre mullat (1979), Tira cap on puguis (1985), Tornar o no tornar (1987), els retrats literaris Nou obstinats (1971) i el volum de memòries El meu pas pel temps (1979).

2 pensaments sobre “Riera i Llorca, Vicenç

  1. Retroenllaç: Vilalta i Soteras, Maruxa | Dades dels Països Catalans

  2. Retroenllaç: Nostra Revista, La | Dades de Catalunya

Respondre