(Barcelona, 19 desembre 1888 – 1 març 1942)

Economista i escriptor. Fill d’Isidre Reventós i Amiguet i germà de Ramon i Jacint. Estudià dret a Barcelona, on rebé la influència decisiva de Flores de Lemus. Amplià estudis a Berlín i Düsseldorf (1911-14).

Professor de l’escola d’Alts Estudis Mercantils i de la d’Administració Pública, a Barcelona, publicà La política econòmica contemporània (1848-1900), que amplià, més tard, a Història política i econòmica de la postguerra (1934).

Autor del primer estudi científic sobre el moviment obrer català –Els moviments socials a Barcelona durant el segle XIX (1925)-, durant la República fou professor d’història dels moviments socials a l’Escola d’Estudis Socials de la Generalitat.

Introductor, seguint Vidal i Guardiola, del pensament econòmic alemany, fou, juntament amb Josep Maria Tallada, professor d’economia política de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Fou director general de comerç del primer govern republicà i assistí com a tal a la Conferència Monetària de Londres (1933), on descobrí J.M. Keynes.

Col·laborà a “Catalunya”, “La Revista”, “Economia i Finances” i “Revista de Catalunya”.

Fou el pare de Joan Reventós i Carner.