(Barcelona, 29 febrer 1888 – Caracas, Veneçuela, 15 març 1971)

Polític, economista i escriptor. Fill de Jaume Pi i Sunyer. Estudià la carrera d’enginyer industrial i fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura i més tard a la universitat nova de la Mancomunitat de Catalunya.

Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou elegit diputat a les corts constituents (1931) i al Parlament de Catalunya (1932). Durant la República exercí els càrrecs de director general de Comerç, conseller primer i de Finances de la Generalitat de Catalunya, ministre de treball en el govern de Martínez Barrios (1933) i alcalde de Barcelona. El 1939 s’exilià a Anglaterra i després s’establí a Caracas.

Entre els seus treballs, cal remarcar Apunts per a la història de la indústria cotonera catalana (1925), L’aptitud econòmica de Catalunya (1927-29) i Els reflexos de la personalitat econòmica catalana en el Romancer (1928).

Fou el pare de Josep i d’Oriol Pi-Sunyer i Cuberta.