(Barcelona, Barcelonès)

Via de la ciutat entre Hostafrancs i la mar, tangent en la seva part més propera a aquesta amb el nucli antic de la ciutat. Definida ja al pla Cerdà (1855) com a límit sud-oest de la ciutat i l’Eixample previst, separa aquest conjunt del Poble-sec.

El nom de Paral·lel el va rebre de l’astrònom Comas i Solà, que va determinar que per aquest carrer passava exactament el paral·lel 41° 44′ de latitud nord, hi ha sobreviscut -es recuperà oficialment el 1980- als imposats oficialment segons les èpoques.

A la part baixa és flanquejat a una banda per la muralla medieval -porta de Santa Madrona-, i a l’altra per la central tèrmica de la FECSA, reconvertida en oficines de la mateixa companyia.

La part que s’estén d’aquí fins a l’inici de la ronda de Sant Pau és la zona d’espectacles i diversions més popular de la ciutat, de fet, de seguida es feren als marges de les amples calçades de la avinguda barracons d’espectacles i cases amb porxos que li donaren un aspecte singular.

Durant tot el primer quart del segle XX esdevingué el centre de les diversions barcelonines fins al punt que se’l batejà amb el nom del Montmartre barceloní. Al costat d’aquests teatres hi havia diferents cabarets.

La proximitat amb el Barri Xinès i l’animació dels seus cabarets i cafès atragueren escriptors estrangers que li donaren dimensió literària.