(Tarragona, 20 novembre 1880 – Barcelona, 21 maig 1966)

Dibuixant i caricaturista. Fill d’Alfred Opisso i Vinyas. Autodidacte, treballà un temps al costat d’Antoni Gaudí, a les obres de la Sagrada Família. Freqüentà Els Quatre Gats i publicà el seu primer dibuix a la revista modernista “Luz” (1898). També exposà a l’establiment de Pere Romeu i publicà a la portada del setmanari “Quatre Gats” (1899).

Començà amb gran empenta, seguint els estils de Toulouse-Lautrec i Steilen. També publicà a “Joventut” i “Pèl & Ploma” durant el 1901. L’any 1903 entrà a la redacció de “Cu-cut!”, on féu nombrosos dibuixos esquitxats, que han quedat com els millors de la seva extensa obra. El 1906 viatjà a París, on col·laborà a diverses revistes.

Tornà a Barcelona i en desaparèixer “Cu-Cut!” (1912), entrà a “L’Esquella de la Torratxa” i a “La Campana de Gràcia”. A la primera d’aquestes revistes publicà dibuixos de multituds, que li donaren gran popularitat. Fets primer amb exigència artística, anaren convertint-se en caricatures aninotades a mesura que creixia l’anomenada del dibuixant i aquest gairebé no donava abast a fer totes les col·laboracions que li demanaven.

També col·laborà a “Papitu” amb el pseudònim Bigre, a “El Caloyo” i a altres revistes eròtiques. Realitzà també dibuixos per a “Hojas Selectas”, “Mi Revista”, “Lecturas”, “La Ilustración Artística”, “El senyor Canons”, “TBO”, “Pocholo” i moltes altres publicacions, a més d’il·lustrar contes infantils i fer auques i col·leccions de cromos.

L’any 1936 tornà a dibuixar els ambients i personatges de la seva joventut, amb dates de final del segle XIX. Publicà al “Diari de Barcelona” una sèrie d’articles de records.

Fou el pare del pintor Alfred Opisso i Cardona.