(Riner, Solsonès)

Santuari (835 m alt) (Santa Maria del Miracle), situat en un altiplà a la divisòria d’aigües del Riubregós i del Cardener. La tradició n’atribueix l’origen a una manifestació de la Mare de Déu a uns infants de la veïna masia de la Cirosa el 1458.

El bisbe d’Urgell, Arnau Roger de Pallars, en reconegué l’autenticitat i hi permeté (1459) la construcció d’una capella sota l’advocació de la Mare de Déu del Miracle, ampliada al segle XVI i substituïda al XVII per l’actual santuari, obra inacabada de Josep Moretó (mort el 1672).

Hom hi venera la imatge titular (segle XV), i es conserva un antic retaule gòtico-renaixentista (segle XVI) i el monumental retaule barroc de talla, construït per Carles Moretó (1747-58) i decorat per Antoni Bordons (1760-74).

L’antiga albergueria, coneguda per la casa gran (segles XVII-XVIII), constitueix un notable exemplar d’arquitectura civil, i conté una notabilíssima col·lecció d’exvots dels segles XVI-XIX.

Fins els anys 1860-62, que fou requisat per la diputació, el santuari i el seu patrimoni l’administraren els prohoms de Riner. Part d’aquests béns anaren el 1886 per compra al vicari capitular de Solsona.

Re-obert al culte el 1868, des del 1901 és un priorat dependent de Montserrat. Lluís Graner decorà una de les sales del monestir.

El 2008 fou declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya. Aquest mateix any hom inicià la rehabilitació del santuari.