(Barcelona, 17 març 1935 – )

Novel·lista en castellà. Germà de Joan i de Josep Agustí. Emprengué el realisme social en les seves primeres obres. Las afueras (1961), Las mismas palabras (1963), per a anar derivant cap a un anàlisi profunda sobre el concepte de la creació literària.

Destaca la seva tetralogia Antagonia, formada per Recuento (1973), Los verdes de mayo hasta el mar (1976), La cólera de Aquiles (1979) i Teoría del conocimiento (1981). En la mateixa línia se situen novel·les com Estela de fuego que se aleja (1984, premi de la Crítica 1985) o La paradoja del ave migratoria (1987).

Les obres posteriors suposen una altra ruptura: Estatua con palomas (1992, premi Nacional de Narrativa 1993), la novel·la d’aventures Mzungo (1996), Placer licuante (1997) i Escalera hacia el cielo (1999). Membre de la Real Academia Española des del 1994.