(Barcelona, 13 abril 1928 – 19 març 1999)

Poeta en castellà. Germà de Joan i de Lluís. S’inicià sota l’influència de l’anomenada poesia ètica i fou el més declaradament vinculat a la poesia social, però diluïda amb la ironia. Entre les seves obres, sobresurten El retorno (1955), Salmos al viento (1958), Años decisivos (1961), Bajo tolerancia (1973), Del tiempo y del olvido (1977), Taller de Arquitectura (1977), Los pasos del cazador (1980), El rey mendigo (1988), Palabras para Julia (1990), La noche le es propicia (1992, premi de la Crítica) i Las horas quemadas (1996), entre d’altres.

Va fer l’antologia Poetas catalanes contemporáneos (1968) i realitzà diverses traduccions al castellà de clàssics catalans. Amb Paco Ibáñez, que ha popularitzat molts dels seus poemes, va crear La Voz y la Palabra, una sèrie de recitals que buscaven d’apropar la poesia al gran públic. Morí abans d’iniciar una d’aquestes gires.