(Reus, Baix Camp, 25 novembre 1924 – Barcelona, 12 gener 2003)

Escriptor. Germà de Gabriel Ferrater. Llicenciat en llengües clàssiques a Barcelona, n’ensenyà a la universitat de Santiago de Cuba (1954-61) i a la d’Oriente, i de literatura espanyola i comparada a la d’Alberta (Canadà), tasca que compartí amb la direcció literària de l’editorial Seix Barral.

Ha escrit i publicat diverses obres d’assaig humanístic: Carles Riba, avui (1955), Teoría del poema (1957), La operación de leer (1962), Dinàmica de la poesía (1968), La primavera del poblet de J. Carner (1979), Apunts en net (1991), Papers sobre Josep Carner (1994), etc.

Traductor de l’anglès: Lectura de “La terra gastada”, de T.S. Eliot (1977), i del grec modern, com Líricos griegos arcaicos (1967) i de les poesies de Kavafis: Veinticinco poemas de Kavafis (1971), Vuitanta-vuit poemes de Kavafis (1975), del qual ha reunit la seva obra poètica personal en un Catàleg general (1987). També ha tingut cura de l’edició de la poesia completa d’Ausiàs Marc (1979).

La seva poesia és de tendència formalista i de continguts humanístics (Les taules de Marduk, 1970, i Llibre de Daniel, 1976). Ha recopilat en diversos volums l’obra pòstuma del seu germà.