(Barcelona, Barcelonès)

Avinguda que travessa la ciutat de llevant a ponent. Inclosa en el Pla Cerdà, trenca la quadrícula de l’Eixample. Conserva popularment el nom que Cerdà li donà.

El 1924 fou oberta i urbanitzada fins al Palau Reial, i el 1958 hom hi inicià, a banda i banda, la Ciutat Universitària. Vers el 1968 hom començà a edificar-hi habitatges de luxe. És també zona d’esplai de l’alta burgesia (Club de Polo, Tennis del Turó) i d’universitaris.

Del passeig de Sant Joan fins a la plaça Calvo Sotelo és una artèria comercial i de negocis. Del passeig de Sant Joan a la plaça de les Glòries té una població més popular. És una de les vies barcelonines de més circulació i, també l’enllaç entre les autopistes de llevant i de ponent.

Cal destacar-ne diversos edificis modernistes d’importants arquitectes d’inicis del segle XX, així com d’altres interessants edificis construïts a mitjans del mateix segle.