Avinguda que travessa la ciutat de llevant a ponent. Inclosa en el Pla Cerdà, trenca la quadrícula de l’Eixample. Conserva popularment el nom que Cerdà li donà.
El 1924 fou oberta i urbanitzada fins al Palau Reial, i el 1958 hom hi inicià, a banda i banda, la Ciutat Universitària. Vers el 1968 hom començà a edificar-hi habitatges de luxe. És també zona d’esplai de l’alta burgesia (Club de Polo, Tennis del Turó) i d’universitaris.
Del passeig de Sant Joan fins a la plaça Calvo Sotelo és una artèria comercial i de negocis. Del passeig de Sant Joan a la plaça de les Glòries té una població més popular. És una de les vies barcelonines de més circulació i, també l’enllaç entre les autopistes de llevant i de ponent.
Cal destacar-ne diversos edificis modernistes d’importants arquitectes d’inicis del segle XX, així com d’altres interessants edificis construïts a mitjans del mateix segle.

Retroenllaç: Corts de Sarrià, les | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Correa i Ruiz, Frederic de | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Sayrach i Carreras, Manuel | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Club de Polo de Barcelona | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Churruca y Dotres, Ricardo de | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Casa de les Punxes | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Borrell i Nicolau, Joan | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Barcelona, àrees olímpiques de | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Amics de la Ciutat | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Valeri i Pupurull, Salvador | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Sagnier i Villavecchia, Enric | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Barcelona, àrees olímpiques de | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Amics de la Ciutat | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Quadras i Feliu, Manuel de | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Nebot i Torrens, Francesc de Paula | Dades de Catalunya