(Alt Empordà)

Zona protegida, localitzada a l’extrem septentrional del litoral empordanès, a l’extrem oriental de la serralada pirenaica, penetra uns 10 km dins del mar respecte a la línia general del litoral de la Costa Brava.

Forma una costa rocosa alta, abrupta i molt retallada per penya-segats i nombroses rieres. La seva naturalesa granítica, barrejada amb esquistos i pissarres, li dóna una coloració fosca, que, juntament amb les formes erosionades, atorga un aspecte espectacular a la península. S’estén per unes 14.000 ha, incloent-hi parcialment els termes municipals de Roses, Cadaqués, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Llançà, Vilajuïga i Palau-saverdera.

El cap de Creus ha estat protegit l’any 1998 com a parc natural per la seva notable diversitat biològica i per la seva singularitat tant geològica com biològica. Es tracta, probablement, de l’espai de major extensió a Catalunya que es troba tan poc humanitzat i explotat, amb unes característiques úniques representades per ecosistemes marins i terrestres.

El paisatge vegetal terrestre està fortament modelat per l’acció del vent, i bàsicament format per brolles, màquies i prats secs, amb alguna reduïda comunitat d’alzinars i suredes. La flora i fauna submergides són molt riques, amb comunitats de coral·ligen molt ben conservades. És també un indret excepcional per a l’observació d’ocells (aus marines, rapinyaires, migradors).

Enllaç web: Parc natural del Cap de Creus