(Olot, Garrotxa, 16 desembre 1878 – Barcelona, 4 novembre 1958)

Escultor. Germà de Joan. Estudià a les escoles de belles arts de Tolosa i de París, on hi residí el 1900, i on conegué Maillol, Bourdella i Rodín. Aquest darrer l’ajudà a superar el modernisme inicial i evolucionà cap a un classicisme d’arrel mediterrània, del qual fou un dels màxims representants de la primera meitat del segle XX.

Com Maillol, Clarà considera el nu femení com el tema que li permet de conquerir les harmonies de volum i superfícies més perfectes.

Considerat com el típic escultor del noucentisme, d’entre les seves obres destaquen La deessa (1928), Repòs (1929), Nu de noia (1934) i Puixança (1936), o les seves darreres escultures, on estudia la figura asseguda.

Membre de l’Academia de San Fernando, rebé el premi March d’Escultura l’any 1958.