(Barcelona, 5 febrer 1919 – 14 abril 1919)

Conflicte social que tingué lloc a la ciutat. Produït a l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro de Barcelona, filial de l’empresa canadenca Barcelona Traction Light and Power, que es transformà en vaga general.

A causa de l’acomiadament d’obrers de Riegos, s’inicià la vaga, que s’estengué, per solidaritat, als obrers de l’aigua i tèxtils, i foren empresonats prop de 3.000 obrers a Montjuïc. El sindicat d’arts gràfiques emprà la “censura roja” per controlar les informacions sobre el moviment.

Davant l’extensió del conflicte, el cap del govern, comte de Romanones, envià Carles Emili Montañès com a governador civil, i Doval com a cap de policia, per establir un acord.

L’actuació de Salvador Seguí en el míting de les Arenes (14 març) féu possible l’acord, i es tornà al treball. Tanmateix, les autoritats militars no acceptaren els termes del pacte, i quedà sense efecte l’alliberament dels 79 vaguistes detinguts.

El capità general Joaquim Milans del Bosch declarà l’estat de guerra, practicà nombroses detencions i obligà Montañés i Doval a renunciar als càrrecs. El conflicte es resolgué el 14 d’abril amb un compromís favorable als vaguistes.

Un reial decret establia la jornada de 8 hores, reclamada pels obrers, a tots els territoris de l’estat. El conflicte costà la dimissió de Romanones, i, gràcies a l’actuació de Seguí, la vaga prestigià la CNT.