(Santanyí, Mallorca, 10 desembre 1926 – 21 desembre 1997)

Poeta i novel·lista. Inicià estudis eclesiàstics que va haver d’abandonar per malaltia. Després d’una estada al sanatori de Caubet, tornà a Santanyí, on rebé la influència de l’escriptor Bernat Vidal i Tomàs i des de llavors s’ha dedicat apassionadament a la literatura amb un estil molt personal amarat de sensualitat.

De la seva obra poètica destaquen els llibres Quatre poemes de Setmana Santa (1950), Entre el coral i l’espiga (1952), Cant espiritual (1953), Comèdia (publicat el 1968 però escrit el 1954), L’evangeli segons un de tants (1967), premi Carles Riba 1962, Els fets (1974), Has vist, algun cop, Jordi Bonet, Ca n’Amat a l’ombra? (1976), El poder i la verdor, Teatre del gran verd (1983), etc.

Com a novel·lista ha publicat, entre altres, El mar (1958), premi Joanot Martorell 1957, Haceldama (1959), Judes i la primavera (1963) i Mister Evasió (1969), la més reeixida formalment. Ha escrit també dos volums de memòries: Els ulls (1973) i La mirada (1975).

Ha conreat la crítica d’art, la crònica periodística i el teatre (Parasceve, 1958) i ha influït en el corrent renovador de la poesia mallorquina. El 1988 va obtenir el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya amb El jove i el 1990 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi.