(Olot, Garrotxa, 16 març 1924 – Barcelona, 22 març 2007)

Botànic. Fill d’Antoni de Bolòs i Vayreda. Catedràtic de botànica a la Universitat de Barcelona (1953), membre de diverses institucions científiques catalanes i internacionals i director de l’Institut Botànic de Barcelona (1967-84). Ha centrat les seves investigacions en l’estudi de la flora dels Països Catalans, del Pirineu i de la depressió de l’Ebre.

Ha publicat nombrosos treballs, alguns en col·laboració, com: La vegetación de las comarcas barcelonesas (1950), Les groupements végétaux du bassin moyen de l’Ebre et leur dynamisme (1957), Les zones de vegetació de Catalunya (1957), El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic (premi Josep Massot i Palmés 1957) (1968), Recherches phytosociologiques dans l’Île de Majorque (1959), El paisaje vegetal barcelonés (1962), Comunidades vegetales de las comarcas próximas al litoral situadas entre los ríos Llobregat y Segura (1967), La botànica catalana als darrers decennis (1969), Contribution à la géobotanique de l’Île de Majorque (1972), La vegetació de la Serreta Negra de Fraga (1973), L’Aphyllanthion dans les Pays Catalans (1976), La vegetació del Montseny (1983) i Flora als Països Catalans (1984).