(Sarral, Conca de Barberà, 22 maig 1883 – Barcelona, 8 octubre 1968)

Periodista i polític. Durant la seva joventut exercí el magisteri. Deixà aquesta activitat pel periodisme, que inicià a Tarragona i continuà a Barcelona, on fou redactor, des del 1906, del diari “El Poble Català”, òrgan del Centre Nacionalista Republicà. L’abandonà en 1914, arran del pacte entre el seu partit i els radicals, llavors passà a militar a la UFNR fins al 1914, després ho fou d’Acció Catalana.

Fou redactor d’altres publicacions i en 1915-18 dirigí la revista “Iberia”, destinada a fer propaganda de la causa dels aliats. Col·laborà a “La Publicitat”. Fou corresponsal a Barcelona de l’agència Havas.

Fou governador civil de Girona (1931-32) i de Barcelona (1933). L’any 1936 fou elegit diputat a les Corts espanyoles per Barcelona. S’exilià a Perpinyà (1939), però retornà a Barcelona (1948) i presidí el clandestí Consell de Forces Democràtiques de Catalunya (1958-68). Fou fundador de l’Agència Fabra, i un dels fundadors dels “Quaderns polítics, econòmics i socials” (1945-47).

La primera part de les seves Memòries polítiques, que ressenya el període 1890-1917, ha vist la llum amb bon èxit en 1963. Pòstumament han estat editats el segon i el tercer volum de les seves Memòries polítiques (1918-1936) i (1936-1940) publicats el 1977 i el 1983 i Catalunya, paradís perdut (1984).