(Catalunya, 1154 – 1851)

Priorat de l’orde de l’Hospital. Nom que prengué quan, després de la cessió del castell d’Amposta als hospitalers per part del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, el preceptor d’aquella casa, que es titulava castellà d’Amposta, fou instituït, pel gran mestre de Rodes, cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó, separades així del priorat de Sant Gil de Provença. Amb Gaufred de Bresil començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta.

A part d’aquesta dignitat, que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa (dita comanda d’Amposta).

L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania. Amb la dissolució de l’orde del Temple (1312), els béns d’aquest a Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc a l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren cedides als hospitalers.

Aquests es reorganitzaren i, a partir del 1319, només depengueren del castellà d’Amposta les cases del regne d’Aragó (inclòs el monestir d’hospitalers de Sixena), las cases del Principat a la dreta de l’Ebre i l’antiga batllia de Miravet -dita castellania d’Amposta-. Amb la resta de les cases del Principat i amb les del regne de Mallorca (incloses les dels comtats de Rosselló i de Cerdanya) fou creat el gran priorat de Catalunya.

La castellania d’Amposta subsistí teòricament fins què, extingit l’orde, renuncià el darrer castellà Francesc de Paula de Borbó.