Comarca de Catalunya: 538 km², 44.296 hab (2016), Densitat: 82,33 h/km², capital: Valls.

Format per 23 municipis: Aiguamúrcia – Alcover – Alió – Bràfim – Cabra del Camp – Figuerola del Camp – els Garidells – la Masó – el Milà – Montferri – Mont-ral – Nulles – el Pla de Santa Maria – el Pont d’Armentera – Puigpelat – Querol – la Riba – Rodonyà – el Rourell – Vallmoll – Valls – Vilabella – Vila-rodona

Juntament amb el Tarragonès, el Baix Camp i la Conca de Barberà, forma part del territori més extens que coneixem amb el nom de Camp de Tarragona. Limita amb les mencionades comarques, a més del Baix Penedès. 

GEOGRAFIA FÍSICA.- Presenta una part plana, que es prolonga al migdia, en direcció al mar, pel Tarragonès i el Baix Camp, circumdada per una franja muntanyosa; la serra de Miramar i els contraforts de la serra de Prades hi fan de límit al nord i a l’oest, i les muntanyes del Gaià, a llevant.

El Francolí i el Gaià, amb els seus afluents, que travessen la comarca de nord a sud, originen una zona de regadius -cas del Francolí- i l’obertura natural d’una vall més abrupta i trencada -la produïda per l’erosió fluvial del Gaià-.

L’orla muntanyosa la protegeix de les influències climàtiques de la Depressió Central; hi domina el clima mediterrani (15º a la plana i 12º a la muntanya), i les precipitacions són escasses (500 mm).

POBLACIÓ.- El darrer decenni hi ha hagut un notable creixement demogràfic, centrat sobretot a Valls, que representa més de la meitat de la població de la comarca.

ECONOMIA.- La indústria n’és l’activitat principal, sobretot el sector de la metal·lúrgia i també el paper, els materials de construcció, el tèxtil i l’alimentari. Es concentra fonamentalment a Valls i, darrerament, a Alcover. L’agricultura, que el segle passat hi féu bastir els edificis de les cooperatives agrícoles, la majoria modernistes, hi està en retrocés, i en menys d’una dècada la superfície conreada ha disminuït un 15%. Els conreus més importants són la vinya i l’avellaner. El sector terciari és feble i està centrat sobretot a Valls. Aquests darrers temps, la comarca ha esdevingut un focus d’atracció turística gràcies a l’anomenada que ha adquirit la calçotada de Valls i a l’auge de les concentracions castelleres que s’hi celebren.

HISTÒRIA.- Terra de pas entre el litoral i les terres interiors, ja en època romana hi discorria la Via Aurèlia, que comunicava Tarragona amb els grans centres urbans de Lleida i Saragossa. Amb tot, els vestigis antics hi són rars (un forn de ceràmica ibèrica a Fontscaldes i algunes restes romanes esparses) i no és fins a la Reconquesta, amb l’ocupació de la vall del Gaià i la construcció d’un seguit de castells per tota la comarca, que l’Alt Camp, nom ja documentat des del 1315, entra decididament en la història del país. Un paper destacat en la història d’aquestes terres l’ha tingut el monestir de Santes Creus, compendi artístic de romànic al barroc. El seu origen es remunta a l’any 1158 amb la donació de terrenys que van fer Guerau Alemany (IV) de Cervelló i altres nobles. Els abats que el regiren impulsaren l’explotació agrícola d’aquestes terres i en fomentaren la vida cultural.

Enllaços web:  Consell Comarcal – Estadístiques