(Alt Empordà)

Conjunt de maresmes i parc natural. Situat a l’extrem oriental de la plana. S’estén al llarg de gairebé cinc mil hectàrees pertanyents a un total de nou municipis, i constitueix la segona zona humida en importància de Catalunya.

L’àrea protegida és només una petita resta del que en altres temps havia estat una àmplia zona marjalenca que s’estenia per gairebé tota la plana de l’Empordà, fins arribar al massís del Montgrí i a la desembocadura del Ter.

La preservació dels valors naturals dels aiguamolls va quedar consolidada l’any 1983 amb la promulgació pel Parlament de Catalunya de la llei de protecció i la creació del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

La zona de major interès comprèn tres reserves integrals constituïdes per tres ambients diferenciats: una extensa àrea de productives aigües dolces; una zona d’aigües salobres, amb forta influència de la veïna aigua marina, i un reduït espai d’ambient fluvial al tram baix del Fluvià. La resta del parc, amb un grau menor de protecció, comprèn prats inundables i conreus.

Un dels principals aspectes d’interès naturalístic d’aquesta zona és la seva fauna d’ocells. Les aus s’hi troben en especial abundància a causa de la diversitat d’ambients existents i a l’estratègica situació de l’espai, que afavoreix el seu paper com a lloc de descans i alimentació de molts ocells migradors europeus.

Darrerament s’ha dedicat un esforç especial a practicar-hi experiències de reintroducció i recuperació d’espècies com la daina, la cigonya, l’esparver cendrós o la llúdriga, entre d’altres.

Enllaç web:  Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà