Arxiu d'etiquetes: Vilanova de Meià

Elies i Robert, Antoni

Deixa un comentari

(Vilanova de Meià, Noguera, segle XVIII – Catalunya, 1817)

Jurista i erudit. Fou doctor en filosofia i regent de lleis (1791) a la Universitat de Cervera, on intimà amb Ramon Llàtzer de Dou i amb Josep de Vega.

Fou personer de Vilanova de Meià (1765) i, més tard, advocat de l’audiència del Principat i fiscal del tribunal reial de Cervera. Pertanyia a l’Acadèmia de Jurisprudència i a la de Bones Lletres (1787) de Barcelona.

Publicà, entre altres, Discurso sobre el origen, antigüedad y progresos de los pósitos o graneros públicos de los pueblos (1787), Qué autores o documentos existen que puedan conducir para arreglar una gramática catalana, junto con un catálogo de las obras que se han escrito desde el reinado de Jaime el Conquistador (1795) i ¿Cuando tuvieron origen en Cataluña los apellidos y de qué se tomaron?’ (1805).

Baronia de Lavansa, la

9 Respostes

(Vilanova de Meià, Noguera)

Antic terme municipal, situat a la conca de Meià i drenat pels rius Boix i Seguers.

Comprenia els pobles de Lluçars, que n’era el centre administratiu, Gàrzola, Tòrrec, Boada i Argentera.

Donà nom al municipi una antiga jurisdicció senyorial que tenia com a centre la casa de la Vansa.

Fou agregat abans del 1930 al municipi actual.

Alsinet, Josep

Deixa un comentari

(Vilanova de Meià, Noguera, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII)

Metge. Exercí a Extremadura (1735-55) i, com a metge reial, a Madrid.

Entre els seus escrits és important Nuevas utilidades de la quina (Madrid, 1763), on estudià i defensà aquest medicament en el tractament de les febres.