Pic (2.516 m alt) de la serra que separa la vall de Varradòs de la de l’Unyola (serra d’Es Armeros) entre el coll d’Era Ansa dera Caudera i la collada de Varradòs.
Armeros, tuc d’Es
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Viella (geo)
Liat, rasos de
(Naut Aran / Canejan / Viella, Vall d’Aran)
Altiplà, entre els tres municipis, a la divisòria d’aigües de l’Unyòla i del riu de Toran, estès entre les serres de pica Palomera i d’Es Armeros, al sud, i el portilló d’Albi, al nord.
És centrat per l’estany de Liat, capçalera de l’Unyòla.
Al seu extrem meridional hi ha les mines de Liat o de pica Palomera.
Hònt Hireda, serra d’
Cresta, uneix els tucs del port de Viella (2.665 m alt) i de Sarraera (2.632 m), entre la vall de Conangles, al sud, i la del riu d’Hònt Hireda, afluent, per la dreta, del riu Nere, al nord i dins el municipi de Viella.
Guarbes, serra de
(Canejan / Viella, Vall d’Aran)
Alineació muntanyosa, que separa la vall de Toran de la de Varradòs, a llevant de Montlude.
Culmina la tuc de Guarbes (2.356 m alt), que domina pel nord l’estany de Guarbes, a la capçalera de la coma de Guarbes.
Goarbes, serra de
(Viella / Canejan, Vall d’Aran)
Alineació muntanyosa que separa la vall de Toran de la de Varradòs, a llevant del Montlude.
Culmina al tuc de Goarbes (2.356 m alt), que domina pel nord l’estany de Goarbes, a la capçalera de la coma de Goarbes.
Gausac -Vall d’Aran-
Poble (994 m alt), situat a l’extrem nord-est de la plana de Viella.
L’església parroquial (Sant Martí), gòtica, té un notable campanar vuitavat; conserva una talla d’un Crist, el retaule major, gòtic, i un baptisteri i una pica romànica. A la rectoria hi ha incrustada una estela funerària romana, de marbre blanc.
Formava un municipi independent fins al 1970. L’antic terme comprenia, a més, el poble de Casau i la caseria de Sant Per.
Conangles, vall de
Vall de capçalera de la Noguera Ribagorçana, drenada pel barranc de Conangles o de l’Hospital, que, unit amb el Mulieres sota l’hospital de Viella, forma la Noguera Ribagorçana.
És tancada, a l’est, per la carena que parteix aigües amb la conca de la Garona, des del port de Rius, pel pic de Conangles (2.785 m alt) i pel coll de Conangles (obert damunt el circ de capçalera de Valarties), al tossal dels Estanyets (2.882 m), que domina el petit grup d’estanyets de Conangles, a l’oest.
Pel nord l’aïllen els circs dels estanys Redó i de Rius, separats pel tuc de l’estany Redó (2.540 m), i al sud, el tuc de Comtessa (2.775 m).
A l’obaga s’estén el bosc de Conangles.
Casau
Poble (1.103 m alt) de l’antic terme de Gausac, al vessant oriental del Montcorbison, damunt la plana de Viella.
L’església parroquial (Sant Andreu) conserva elements romànics. Hi han estat trobades restes romanes.
Prop del poble hi ha el petit veïnat de Sant Per.
Casarill
Betrén
Poble (1.006 m alt) de l’antic municipi d’Escunyau, a l’esquerra de la Garona, entre el riu i la carretera general, prop de Viella.
L’església parroquial de Sant Esteve, del segle XII, amb tres absis pentagonals, fou ampliada al XV; el portal, esculpit amb figures, i dos grans finestrals, són d’un estil gòtic primitiu. Hi ha un campanar, exempt, quadrat, resta de l’església romànica de Sant Sadurní.
Més al sud, a la serra que separa les valls del riu Nere i de Valarties, hi ha la tuca de Betrén (2.514 m alt).
L’increment de població és degut a la proximitat de l’estació d’esports de neu d’Era Tuca.
Dades dels Països Catalans 