Poble (1.050 m alt), de l’antic municipi d’Escunyau, a l’esquerra de la Garona, entre Garòs i Escunyau.
L’actual església parroquial (del 1731) conserva una llinda esculpida de la primitiva església romànica.
Casarill
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Viella (geo)
Betrén
Poble (1.006 m alt) de l’antic municipi d’Escunyau, a l’esquerra de la Garona, entre el riu i la carretera general, prop de Viella.
L’església parroquial de Sant Esteve, del segle XII, amb tres absis pentagonals, fou ampliada al XV; el portal, esculpit amb figures, i dos grans finestrals, són d’un estil gòtic primitiu. Hi ha un campanar, exempt, quadrat, resta de l’església romànica de Sant Sadurní.
Més al sud, a la serra que separa les valls del riu Nere i de Valarties, hi ha la tuca de Betrén (2.514 m alt).
L’increment de població és degut a la proximitat de l’estació d’esports de neu d’Era Tuca.
Betlan
Poble (1.041 m alt) i antic municipi: 24,86 km², agregat a l’actual el 1970. Situat en un petit replà sobre el vessant dret de la Garona, Formà part del terçó de Marcatòsa.
La minva constant de població des del 1860 ha estat compensada només en part per la immigració no catalana.
L’església parroquial de Sant Pere conserva un absis i una pica baptismal romànica.
Dins l’antic terme hi ha els pobles d’Aubert, Montcorbau i Mont.
Aubert
Poble (912 m alt) de l’antic municipi de Betlan, situat a la dreta de la Garona.
El camí cap al gran bosc de la Varicauba travessa la Garona pel pont d’Aubert; al nord del poble es troba l’església romànica de Sant Martí d’Aubert, i a la plaça del poble, l’església del Roser, dels segles XII i XIII, amb un campanar octagonal del XVI. En una paret hi ha encastada una estela romana de marbre. Al santuari de damunt el santuari es troba la coma d’Aubert.
Arròs -Vall d’Aran-
Poble (956 m alt), de l’antic municipi d’Arròs i Vila, situat al peu del serrat d’Arròs, límit oriental de la ribera de Varradòs, damunt la riba dreta de la Garona. Pertanyia al terçó de Marcatòsa.
L’església parroquial de Santa Eulàlia és gòtica de transició (reformada, però, posteriorment) i té el campanar de torre octagonal. Entre els edificis del poble, destaca la casa d’Ademar, construïda el 1820, i als afores, la capella del Pilar.
Del pont d’Arròs (Et Pont d’Arròs), damunt el riu de Varradòs (l’antiga vall d’Arròs) parteix el camí que comunica aquest poble amb la carretera general.
Arenyo, serra d’
(Naut Aran / Viella, Vall d’Aran)
Serra (2.522 m alt) que separa els antics termes de Bagergue, Gessa i Vilac.
Aranesos, coll dels
(Benasc, Ribagorça / Viella, Vall d’Aran)
Coll (2.455 m alt) de la serralada que separa la conca de la Garona (Vall d’Aran) de la de l’Éssera (Ribagorça), entre el cap de Tòro i el mall de l’Artiga, al límit dels dos termes municipals.
Mijaran
(o Mig Aran) Antiga canònica augustiniana i santuari marià (Santa Maria de Mijaran), situat al nord de la vila, aigua avall de la Garona. Esmentat el 1175, el seu origen sembla remuntar-se a un santuari d’època romana i fins i tot neolítica, si hom admet que la Peira és un megàlit.
L’església bastida al segle XII era una petita basílica de tres naus i absis, amb columnes interiors i arcs formers que sostenien un sostre de bigues; fou volada el 1938, quan servia de polvorí (el 1936 havia estat destruïda la imatge de la Mare de Déu, obra del segle XVI que n’imitava una de romànica).
La comunitat augustiniana, dita de Sant Agustí del Panyo, consta del segle XIII al XVII, que fou dissolta (ocuparen el lloc alguns ermitans i donats). El seu prior era la primera autoritat eclesiàstica després del primer oficial eclesiàstic de la Vall d’Aran. Fins el 1805 depengué del bisbat gascó de Comenges. Les autoritats civils de la Vall es reunien a l’església, on juraven els privilegis.
Els darrers anys hom n’ha consolidat les restes i n’ha netejat l’entorn, i cada any s’hi celebra un aplec.
Dades dels Països Catalans 