Arxiu d'etiquetes: Valls de Valira

Cortingles

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Masia i antic terme de l’antic municipi d’Anserall, a la dreta de la Valira.

Estelareny

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Llogaret de l’antic municipi d’Anserall, situat en un coster damunt la riba dreta de la Valira, aigua amunt del poble.

Cortvassill, bordes de -Alt Urgell-

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Grup de bordes de l’antic municipi de Civís, a la vall de Santa Magdalena.

Cogoll

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Antiga zona forestal de l’antic municipi d’Ars, entre les valls de Sant Joan Fumat, d’Aravell i de la Valira, en gran part dins el municipi.

Cervellà, bordes de

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Grup de bordes de l’antic municipi de Civís, sota el coll de Quell, prop d’Aós de Civís.

Burbe, comes de

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Lloc de pasturatges de bestiar de llana, de l’antic municipi d’Ars, al vessant oriental del ras de Conques, sobre Ars.

El bosc de Burbe, un dels més grans de la comarca, s’estén al sector més baix del vessant.

Boloriu, bordes de

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Grup d’habitatges temporals de l’antic municipi d’Arcavell, situat al vessant septentrional del coll de Boloriu, obert a ponent del turó de Pradal, a la serra d’Arcavell.

Bescaran, monestir de

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Petit monestir episcopal (Sant Martí de Bescaran). De fundació desconeguda, situat al lloc de Bescaran.

El 914, ja abandonat, fou unit a Sant Serni de Tavèrnoles.

Asnurri

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Poble (1.194 m alt) de l’antic municipi de Civís, situat a l’esquerra del riu de Civís.

L’església parroquial de Santa Eulàlia, de la qual depenia l’església de Sant Joan Fumat, és esmentada ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839). Conservà fins al 1936 una imatge romànica de la Mare de Déu.

Farga de Moles, la

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Llogaret, de l’antic municipi d’Anserall, a l’esquerra de la Valira, vora la frontera amb Andorra. Era una antiga farga, encara activa a mitjan segle XIX.

Hi ha instal·lada la duana espanyola, que durant uns quants anys fou traslladada a la Seu d’Urgell.

Formà part de l’antic terme d’Arcavell.