Veure> Sant Julià de Bussac (església).
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 45,08 km2, 680 m alt, 1.173 hab (2013)
(fr: Saint-Laurent-de-Cerdans) Situat al sector més alt de la comarca, al vessant sud-occidental de la serra de Montner.
L’agricultura és poc important; s’hi conreen fruiters, vinya i hortalisses. Ramaderia ovina, bovina i de cabrum. Indústria tèxtil de jute i sisal i del calçat. Centre d’estiueig.
La vila és situada a la dreta del riu de Sant Llorenç; el nucli vell és al voltant de l’església parroquial de Sant Llorenç, consagrada el 1142 i reconstruïda al segle XIX.
Dins el terme hi ha el santuari marià de la Sort, el veïnat i castell de Cremadells i els veïnats de Puigsec, les Casotes, la Quera, la Farga d’En Bosc i la Farga del Mig.
L’abril de 1793 hi tingué lloc un avalot per la prohibició de la processó de dijous sant, que fou l’origen de la Guerra Gran.
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 10,62 km2, 100 m alt, 2.055 hab (2013)
(ant: Sant Joan de Pagès, fr: Saint-Jean-Pla-de-Corts) Situat a la conca mitjana del Tec, al Baix Vallespir.
Economia agrícola: al regadiu es conreen fruiters (albercoquers, cirerers i presseguers); hi ha conreus, també, d’hortalisses i vinya. Producció de vi. Hi té importància la ramaderia (bestiar oví i cabrum). Petita indústria. Població en ascens.
El poble és situat a l’esquerra del Tec, vora la confluència amb la riera de Vivers, al voltant de l’església parroquial de Sant Joan Baptista (segle XIII). Hi ha restes de l’antic castell de Sant Joan de Pladecorts (construït el 1189).
El terme inclou, a més, el veïnat de Vilargell i el despoblat d’Olius.
Altre nom del riu Ample.
Prop seu hi havia la cel·la benedictina de sant Joan de Bossac, dependència, el segle XI, de l’abadia d’Arles.
Bosc, situat al vessant septentrional de la serra que separa el Vallespir de la Garrotxa (serra de la Baga de Bordellat, 1.550 m alt).
Afluent esquerrà del Tec, al qual desemboca prop del nucli d’Arles, aigua avall del riu Ferrer.
A la seva esquerra hi ha l’antiga masia de Bonabosc.
Cim (1.031 m alt) de la serra que, destacada de la serra de l’Albera, separa l’antic terme de les Illes del de Ceret.
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 27,56 km2, 307 m alt, 1.297 hab (2013)
(fr: Reynès) Situat a la dreta de la vall del Tec, al peu dels pics de Salines i de Fontfreda, al baix Vallespir, al sud-oest de Ceret. Comprèn, a més, la vall baixa del riu Ample i la vall de la riera de Reiners.
Agricultura amb conreus de cereals i oliveres, però els principals són els de vinya, amb producció de vins, i els fruiters (cirerers, pomeres, albercoquers, presseguers i avellaners); també tenen importància les hortalisses. Ramaderia bovina, ovina i porcina.
El poble és situat al voltant de l’església parroquial de Sant Vicenç, d’origen romànic.
El terme comprèn, a més, el poble del Vilar, els veïnats de Cabanassa, la Farga de les Armes, el Pont de Reiners, la Vallera i Sant Pau d’Envistadors i l’església de Sant Julià de Bussac.
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 145,09 km2, 735 m alt, 1.075 hab (2013)
(o Prats de Molló i la Presta) Situat a l’alt Vallespir, al peu dels pics dels Miracles i de la Comella, a la vall alta del Tec. El terme és accidentat (collada de Prats) i emprat en la seva major part per pastures i bosc.
Conreus de secà (cereals, patates). Ramaderia de bestiar boví, que aprofita les pastures d’alta muntanya, i oví. Importància del sector turístic i l’estiueig, gràcies en part a la seva funció balneària.
La vila és agrupada al voltant de l’església parroquial de Santa Justa i Santa Rufina (campanar romànic); el fort de la Guàrdia (1677-82 i les noves muralles (1683) que encara volten la vila són obra de Vauban. La porta d’Espanya i el pont de Santa Llúcia sobre el Tec han estat declarats monuments històrics.
El terme comprèn, també, l’antic hospital del Colldares, el despoblat de Vernadell, el santuari del Coral, el veïnat d’en Coma, el raval de la Clapera, els pobles de Sant Salvador i de la Presta, amb l’important balneari i veïnat de la Farga, l’església de Sant Martí de Vilaplana, la vella torre d’en Mir i les restes del castell de Perella.
El 1926 hi van tenir lloc els fets de Prats de Molló.
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 4,27 km2, 281 m alt, 580 hab (2012)
(o el Portús; ant: la Pobla del Portús, fr: Le Perthus) Situat al límit amb l’Alt Empordà i separat de la Jonquera només per la carretera internacional. El terme, molt petit, és accidentat per la serra de l’Albera, i la major part és cobert de bosc.
Els conreus es limiten a vinya i a arbres fruiters. El seu emplaçament en una via de comunicació que controla el coll del Pertús (per on passava la Via Augusta), als Pirineus més baixos allunyats de mar, determina una economia basada en les funcions comercials i de serveis pròpies de la seva situació fronterera. Ha desaparegut la tradicional indústria tapera. La població es manté estacionària. Travessa el terme l’autopista que connecta Espanya i França, on el 1977 fou erigit el monument a Catalunya, obra de Ricard Bofill.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, s’estén a banda i banda de la carretera, al peu del fort de Bellaguarda.
Al terme hi ha, a més, les restes de l’antic priorat del Coll de Panissars.
Dades dels Països Catalans 