(Catalunya, 1 octubre 1997 – )
(UIC) Universitat privada. S’estructura en dos campus: el d’Iradier a Barcelona i el de Sant Cugat del Vallès. Forma part de la Xarxa Vives de Universitats.
El seu ideari està basat en l’humanisme cristià. Per al curs 2005-06 l’oferta formativa era de 32 titulacions.
Enllaç web: Universitat Internacional de Catalunya
(Sabadell, Vallès Occidental, 27 febrer 1970 – )
(UES) Entitat esportiva i cultural. Sorgida de la fusió del Centre Excursionista del Vallès (fundat el 1908), el Centre Excursionista Sabadell (1919) i l’Agrupació Excursionista Terra i Mar (1926).
Promou nombroses activitats relacionades amb l’excursionisme i la cultura, a partir de les seves seccions, com la del Club Alpí Sabadell, que realitzà importants expedicions durant la dècada del 1990.
Enllaç web: Unió Excursionista de Sabadell
(Sabadell, Vallès Occidental, 1898 – 1913)
Periòdic obrer. Fou l’òrgan de la federació de societats obreres de Sabadell.
Fundat i dirigit inicialment per Carles Piazza, comptà amb la col·laboració esporàdica dels principals teòrics anarquistes del moment.
El periòdic facilità la introducció de les doctrines del sindicalisme revolucionari francès.
(Sabadell, Vallès Occidental)
Barri, a l’est de la ciutat, al nord de Can Roqueta, a l’esquerra del Ripoll. S’estén des del riu fins a la part més alta d’una carena, lloc dit popularment Tibidabo.
Als afores hi ha l’antiga ermita de Sant Nicolau, antiga capella de l’església de Sant Feliu d’Arraona (segle XI).
Moltes de les cases foren construïdes pels mateixos residents a partir dels anys 1950. Fins el 1964 no fou inaugurada la carretera i la línia d’autobús amb Sabadell, i la primera escola estatal és del 1966.
(Sabadell, Vallès Occidental)
Barri, situat al nord de la ciutat, entre la carretera a Castellar del Vallès i el torrent que li dóna nom.
Sorgí en el decenni 1940-50, i la major part dels habitatges (més de 2/3 parts) foren bastits pels mateixos residents. Durant molt de temps no hi ha hagut cap servei urbanístic.
Del total de la població, el 1975 hi havia un 12% dels majors de quinze anys que no sabien llegir ni escriure, i el 70% era nascut fora de Catalunya.
(Terrassa, Vallès Occidental)
Caseria, que, juntament amb el veí nucli de la Mancomunitat de Sabadell i Terrassa, el 1970 tenia 1.020 h.
És centrat per la granja de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis i el sanatori de Torrebonica (o de la Mare de Déu de Montserrat), creat el 1911 pel Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la Tuberculosi.
Hi ha un baixador del ferrocarril de Barcelona a Lleida.
(Vacarisses, Vallès Occidental)
Barri d’estiueig, al sud del poble, vora el gran massís de la Torre Blanca, a la capçalera de la vall Follosa, vora l’antic camí de Terrassa a Montserrat.
(Sabadell, Vallès Occidental)
(ant: Togores Jussanes) Caseria, santuari i antiga quadra, al nord-est del terme, a la vall del riu Tort, dins la parròquia de Jonqueres.
El lloc és esmentat ja el 986; el llinatge de Togores, des del 1159. La casa i santuari de Togores es troben a la dreta del riu; la capella, dedicada a santa Maria i a sant Abdó i sant Senén, és esmentada ja el 1323.
Fou residència, durant un quant temps, al començament del segle XV, de donades; en aquells anys la jurisdicció de la quadra pertanyia al monestir de Sant Llorenç del Munt.
(Gallifa, Vallès Occidental)
Masia i església construïda en un planell graonat de la muntanya de Sant Sadurní.
Les primeres notícies que hom en té són del 1200. El casal fou transformat al segle XIX amb caire més de caserna que de masia.
Els seus amos es cognomenaren Comalrean de Sobregrau.
(Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental)
Cova d’origen càrstic, situada al vessant est del Montcau, al massís de Sant Llorenç del Munt. És un tàlveg hipogeu de 360 m de longitud.
Al mateix sistema i vers el sud s’obre la cova Simanya Petita.
Dades dels Països Catalans 