Arxiu d'etiquetes: Vall d’Uixó

Uixó, castell d’

Antic castell, actualment en ruïnes, construït sobre el puig del Castell, al nord-oest de la ciutat. La construcció de la part més antiga ha estat atribuïda al segle XI.

Consta de tres recintes: l’antic, que mira al sud i comprèn l’alcàsser o alcassaba, un pati emmurallat amb torres, que mira al nord-est, i una línia exterior de defensa, de construcció més moderna.

D’origen islàmic, es reté a Jaume I en la quaresma del 1238. El 1247 seguí la insurrecció d’al-Azraq i es tornà a retre al Conqueridor l’agost de 1250. Posteriorment pertangué a la corona.

Entre els seus alcaids figura el poeta Jordi de Sant Jordi. El 1436 fou donat amb tot el seu terme a l’infant Enric d’Aragó, els successors del qual el posseïren com a ducs de Sogorb.

Seneta

Deixa un comentari

(la Vall d’Uixó, Plana Baixa)

Despoblat. Antic lloc de moriscs, el 1602 tenia 73 focs.

Seneja

Deixa un comentari

(la Vall d’Uixó, Plana Baixa)

Despoblat. Antic lloc de moriscs, el 1602 tenia 34 focs.

Segarra, colònia

Deixa un comentari

(la Vall d’Uixó, Plana Baixa)

Colònia industrial, al sud de la ciutat.

El primer grup fou bastit per l’empresa de fabricació de sabates Silvestre Segarra e Hijos SA, per als seus obrers i empleats, a la fi dels anys 1940. Posteriorment fou ampliat amb uns altres dos grups, sempre al voltant de la fàbrica, i més tard amb el barri nou de Carmadai, separat dels anteriors.

Hi ha una església, un economat i un dispensari, però hi manquen espais socials i de reunió. Actualment les cases han estat venudes a particulars que hi habiten.

L’empresa adquirí un extraordinari desenvolupament, fins a assolir la xifra de 4.407 treballadors el 1970, i forneix de calçat l’exèrcit espanyol. Després d’una greu crisi i suspensió de pagaments el 1976, fou confiscada per l’estat, passà a denominar-se Imepiel i ha reduït la seva plantilla a 1.480 treballadors (1988); l’any 1988 hom inicià un procés de re-privatització.

Sant Josep -Plana Baixa-

Deixa un comentari

(la Vall d’Uixó, Plana Baixa)

Santuari, dit també de la Sagrada Família, obra de la fi del segle XVII, que centra una caseria, 1 km al sud-oest de la ciutat, a 256 m alt, al vessant oriental d’un dels primers contraforts de la serra d’Espadà.

Sota el santuari s’obre la cova de Sant Josep, caverna natural d’origen càrstic, amb dues boques, per una de les quals (font de Sant Josep) neix un corrent d’aigua de 4.300 litres per minut, canalitzat fins a la ciutat, on rega les hortes i s’uneix al Belcaire o riu de Sant Josep; la profunditat de la cova, gràcies a les perforacions que hom hi practica, té prop d’1 km, en una gran part navegable amb barca i que ha estat il·luminada i oberta al turisme (és visitada anualment per unes 200.000 persones).