Arxiu d'etiquetes: Vall de Cofrents

Xirell

3 Respostes

(Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)

(cast: Chirel)  Despoblat, a l’oest del terme, vora el límit amb el de Cofrents, a la foia de Xirell, vall tributària, per l’esquerra, del Xúquer.

Damunt un tossal poc accessible que domina, per l’esquerra, el curs encaixat del riu, s’alça l’antic castell de Xirell, pertanyent al baró de Cortes, obra dels segles XV i XVI, arruïnat (encara que en resten dues torres i alguns panys de mur en bon estat); situat enfront de la mola de Cortes, tingué un paper important en la repressió dels moriscs revoltats el 1609.

Venta de Gaeta, La *

Deixa un comentari

(Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)

Veure> Gaieta  (poble).

Vega, La

Deixa un comentari

(Aiora, Vall de Cofrents)

(o Casas de la Vega)  Caseria, a l’oest de la vila, als regadius de la rambla de la Vega o riu de Zarra.

Unde, La

Deixa un comentari

(Aiora, Vall de Cofrents)

Caseria, al peu del puntal de La Unde, al nord-oest del terme.

Sarra *

Deixa un comentari

(Vall de Cofrents)

Veure> Zarra  (poble i municipi).

San Benito

1 Resposta

(Aiora, Vall de Cofrents)

Llogaret, al límit amb el terme d’Almansa (Múrcia), al centre del pla de La Laguna, conca endorreica d’uns 90 km2 d’extensió, entre el Carroig (est), el puntal d’Arciseco i la serra d’El Mugrón (oest).

Hi havia la llacuna de San Benito (uns 4,5 km2), dessecada a partir del començament del segle XIX. L’Empresa de La Laguna, per a la cura i vigilància del sistema de desguàs, es reuneix a Almansa.

Roaia, baronia de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIX – )

Títol concedit el 1865 a Pasqual Frígola i Ahis, i que cedí al seu fill Pasqual Frígola i Palavicino el 1879.

Està vacant des del 1936.

Roaia

2 Respostes

(Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)

Despoblat, del qual ja era annex el 1535. Era lloc de moriscs (61 focs el 1609).

Requena, regió de

2 Respostes

(Canal de Navarrés / Foia de Bunyol / Plana d’Utiel / Vall de Cofrents)

Regió ponentina del País Valencià (4.462,42 km2), de parla castellana, que comprèn les quatre comarques. Inclou la conca mitjana del Xúquer i una part de la del barranc de Xiva.

Històricament estigué dividida entre el regne de València (governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer) i el de Castella (Plana d’Utiel). Però la divisió provincial de 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials que foren refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva. Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València.

Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins la mateixa Plana, per Xàtiva a la Canal de Navarrés i per València a la Foia de Bunyol.

Reconque, el

Deixa un comentari

(Vall de Cofrents)

Riu, afluent dretà del riu de La Hoz. Neix dins el terme d’Aiora, als límits amb Múrcia, i desguassa vora Teresa de Cofrents al seu col·lector.