(el Pont de Suert / la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Cim (2.546 m alt) de la comarca, a la serralada que separa les valls de Boí i de Viu.
Corronco de Durro, el
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Vall de Boí (geo)
Erill-la-vall
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Poble de l’antic terme de Barruera, situat a la dreta de la Noguera de Tor.
La seva església parroquial de Santa Eulàlia és un notable exemplar del romànic.
Comalestorres, pic de
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Contrafort oriental (2.807 m alt) del Comaloforno, al poble de Barruera, damunt l’estany de Cavallers.
Comalespada, pic de
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Contrafort (2.834 m alt) occidental del massís de Colomers, a la capçalera de la Noguera de Tor, al nord del pic de coma les Bienes, damunt l’estany de Cavallers.
Aigüissi, barranc d’
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Riu del poble de Barruera, emissari de l’estany d’Aigüissi.
Desguassa, per la dreta, a la ribera de Sant Nicolau, aigua avall de l’estany de la Llebreta.
Gémenes, estanys -Alta Ribagorça-
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Circ lacustre de la vall de Boí, dins l’antic municipi de Barruera, al vessant meridional del pic de Comaloforno, format per l’estany Gémena de Dalt (2.270 m alt) i l’estany Gémena de Baix (2.229 m).
L’immissari, que prové dels estanys Gelats, i l’emissari (barranc de la Sallent, afluent de la Noguera de Tor per l’esquerra) neutralitzen els desnivells respectius per mitjà de grans salts d’aigua.
Durro
(la Vall de Boi, Alta Ribagorça)
Poble (1.386 m alt) i antic municipi (28,56 km²), incorporat el 1965 a l’actual, a la vall de Boí, a l’esquerra de la Noguera de Tor.
Església romànica de Santa Maria (segle XII), amb campanar quadrat.
Dellui
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera.
La seva capçalera és limitada per les agulles de Dellui (2.542 m alt), al nord, el tuc de la Muntanyeta (2.673 m), les pales de Cubieso (2.782 m) i la collada de Dellui (2.595 m) (que comunica aquesta zona amb la vall Fosca), a l’est, i la pala de Dellui (2.803 m) i la pala de Morrano (2.636 m), al sud.
El barranc de Dellui, afluent, per la dreta, del riu de Sant Nicolau, és emissari de l’estany de Dellui.
Contraix, coma de
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic municipi de Barruera, centrada en el gran estany de Contraix (2.570 m alt i 62 m de profunditat), l’emissari del qual, el barranc de Contraix, és tributari, per la dreta, del riu de Sant Nicolau.
És dominada, a l’oest, pel pic de Contraix (2.957 m) i, a l’est, pel gran tuc de Colomers (2.932 m).
El coll de Contraix (2.770 m) comunica aquesta vall amb la coma de Colieto.
Comaloforno, pic de
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Cim (3.303 m alt) culminant del massís de Besiberri, al Pirineu axial, que separa la Ribagorça de la Vall d’Aran, a la capçalera de la Noguera de Tor, a la vall de Boí. Domina Caldes de Boí. Al vessant septentrional presenta una petita gelera.
La primera ascensió tingué lloc el 1882; el 1907 hi fou col·locada una creu de ferro.
Al vessant sud-est s’estén la coma Loforno, centrada per un estanyet, l’emissari del qual desemboca a la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers.
Dades dels Països Catalans 