Arxiu d'etiquetes: València

Natzaret -València-

(València, Horta)

Barri de la ciutat, situat a la costa, a la dreta de la desembocadura del llit antic del Túria, enfront del Grau de València (fins al 1897 formà part de Vilanova del Grau) i davant la platja de Natzaret. El 1720 hom hi traslladà el llatzeret del Grau de València, que fins aleshores havia estat ubicat a Montolivet.

Al llarg del segle XIX esdevingué lloc d’estiueig de famílies valencianes (hom hi bastí un parc públic); però la construcció del port malmenà la platja, i ha restat com a barri de pescadors i de treballadors del port. Actualment és mal dotat de serveis i d’equipament, i deficientment urbanitzat.

Nacarella *

(València, Horta)

Antic nom del llogaret de Macarella.

Museu Paleontològic Municipal de València

(València, 1906 – )

Museu. Creat amb la col·lecció de fòssils aplegada per Josep Rodrigo i Botet a l’Argentina. El dipòsit, donat a l’ajuntament de València, fou instal·lat i catalogat per Eduard Boscà i Casanovas (1843-1924), que hi afegí, posteriorment, troballes seves.

Muntat a l’edifici de l’antic almodí (del segle XIII, reconstruït el 1517), posseeix més de vuitanta espècies, així com un megateri incomplert i altres mostres importants.

El 1991 el museu es traslladà als baixos de l’ajuntament de València, i el 1999 quedà inclòs com a exposició permanent del Museu de Ciències Naturals, situat als jardins de Vivers de València.

Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González i Martí

(València, 7 febrer 1947 – )

Museu. Inaugurat a partir d’un dipòsit donat (1947) a l’estat per Manuel González i Martí i Amèlia Cuñat i Monleon i enriquit posteriorment amb aportacions particulars i estatals.

Instal·lat a l’antic Palau del Marquès de Dosaigües, el 1977 posseïa 15.000 peces, col·locades en 38 sales, després de la transformació arquitectònica soferta (1971) per l’edifici.

És especialment ric en ceràmica valenciana -del segle XII fins avui, procedent sobretot de Manises, de Paterna i de l’Alcora-, sedes, mobles, armes i dibuixos d’autors locals dels segles XIX i XX. Conté una important biblioteca de consulta.

Enllaç web: Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries…

Museu Faller

(València, 1970 – )

Museu sobre el món de les falles. Emplaçat en una antiga hostatgeria del barri de Montolivet, que el 1843 es convertí en quarter militar i més tard en presó, acull la col·lecció de ninots indultats que cada any, a partir del 1934, se salven del foc per votació popular.

Conté, a més, cartells de falles i fotografies de temes fallers. La superfície construïda total de l’edifici és de 4.626 m2, i ateses les característiques del museu, és dotat d’un sistema de prevenció d’incendis de tecnologia punta, amb raig dirigit.

El museu conté també la Junta Central Fallera. El 1995 fou objecte d’una profunda remodelació.

Enllaç web: Museu Faller

Museu del Patriarca

(València, 1959 – )

Museu situat al Reial Col·legi del Corpus Christi, fundat pel patriarca sant Joan de Ribera. Té l’origen en les col·leccions d’art del fundador (segle XVI), enriquides per importants donacions posteriors.

Destaquen les taules renaixentistes de Vicent Joan Macip i un tapís sobre dibuix de Pere de Campaña. De la col·lecció del patriarca tenen especial interès les obres del Greco i de Luis de Morales.

El tríptic de la Passió, de Dirk Bouts, té una vàlua artística excepcional. El museu reuneix un importantíssim conjunt de pintura renaixentista i barroca.

Enllaç web: Museu del Patriarca

Museu de Prehistòria de València

(València, 1927 – )

(MUPREVA)  Museu dependent de la diputació. Nodrit principalment amb els fons de les excavacions fetes, des del 1927, pel Servei d’Investigació Prehistòrica d’aquest organisme.

Conté una important representació de la prehistòria del País Valencià des del paleolític, del neolític i del bronze valencià. Destaquen les sèries ibèriques de Sant Miquel de Llíria i de la Bastida de Moixent.

També disposa de col·leccions d’època romana valenciana, i d’algunes petites col·leccions no valencianes, com les d’Empúries i d’Eivissa. Té una biblioteca especialitzada.

Enllaç web: Museu de Prehistòria de València

Museu de les Ciències -València-

(València, novembre 2000 – )

Museu situat en un espectacular edifici obra de l’arquitecte Santiago Calatrava, que disposa de 26.000 m2 dedicats a exposicions sobre la ciència. És el segon edifici de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.

Amb una clara vocació educativa i d’entreteniment, conté més de vint col·leccions prestades per diferents museus de ciències d’arreu del món i està organitzat en tres grans àrees, a més d’un museu virtual que proporciona informació científica per Internet i un auditori amb capacitat per a 300 persones.

Enllaç web: Museu de les Ciències

Museu de Ciències Naturals de València *

(València, Horta)

Veure> Museu Paleontològic Municipal de València  (museu, 1906- ).

Museu de Belles Arts de València

(València, 1837 – )

(MBAVAL)  Museu. Creat per agregació, a la col·lecció artística de l’Acadèmia de Sant Carles (1768), d’obres procedents de diversos edificis religiosos desamortitzats (1835) -Sant Miquel dels Reis, Portaceli, la Murta, etc- i, posteriorment, de donacions particulars i estatals. Instal·lat (1838) al convent del Carme, fou obert el 1839. Traslladat a l’antic convent de Sant Pius V fou re-inaugurat el 1946.

Amb 85 sales i unes 2.000 peces exposades (escultura, pintura, dibuix, gravat, objectes decoratius, etc), és especialment ric en obres d’origen valencià; en pintura, dels primitius fins avui. Posseeix també mostres d’arqueologia ibèrica, romana i musulmana. Catalogat, entre altres, per Lluís Tramoyeres (1915), Elies Tormo (1932) i Felip M. Garín (1955), organitza exposicions.

L’any 2003 inaugurà una nova fase del seu pla d’ampliació, amb nous espais d’exposició permanent i els serveis interns de magatzems, tallers i laboratoris de recerca.

Enllaç web: Museu de Belles Arts de València