Poble (1.539 m alt) d’habitació temporal, i centre turístic, a la capçalera de la vall d’Ordino, a la confluència del riu de Rialb i de la riera de Tristaina.
Vora aquesta riera hi havia l’antiga farga del Serrat.
(Castell-Platja d’Aro, Baix Empordà)
Antic nom del barri i nucli turístic de s’Agaró.
Nucli de població i port de l’illa, d’on arrenca la carretera que, per Sant Francesc i Sant Ferran, arriba a l’extrem oriental de sa Mola, on hi ha el far.
La Savina pertany a la parròquia de Sant Francesc de Formentera.
El port té un moviment creixent i als seus voltants hi ha alguns establiments turístics.
Veure> Cala Santanyí (caseriu i centre d’estiueig).
Caseria i nucli turístic, al fons de la cala de Santandria, que s’obre a la costa occidental de l’illa, al sud de la ciutat.
Lloc o possessió, situat a cala Santagaldana, entrant ovalat del migjorn de l’illa.
És un important centre turístic, amb establiments hotelers.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Caseria i centre turístic, al nord del terme, vora la profunda cala de Sant Vicent, oberta a la costa septentrional de l’illa, entre els promontoris de la punta de les Coves Blanques (extrem de la serra de Sant Vicent, que culmina a 480 m alt), i el morro de Bóquer (format per la serra del Cavall Bernat), a ponent de la península de Formentor. És la continuació dins la mar de la vall de Sant Vicent, que procedeix de Pollença.
El nucli turístic és establert al voltant de les tres petites cales (cala de les Barques, cala Clara i cala Molins, les dues darreres separades pel promontori de la Torre o punta dels Ferrers) que formen la colàrsega de la cala.
Fins a mitjan segle XX hi havia un petit nucli de pescadors, visitat i pintat per diversos artistes (entre els quals Anglada i Camarasa, Cittadini i Montenegro, que s’hi instal·laren); a partir del 1950 esdevingué un important centre turístic: el 1970 hi havia 128 apartaments i cases d’estiueig, i diversos hotels. L’església (la Mare de Déu del Carme) fou erigida el 1946.
Sant Vicent era una antiga alqueria (que conservà fins a la conquesta aquest nom mossàrab), atorgada als templers.
Per tal de protegir-se de les incursions dels pirates turcs i berbers, els pagesos de la vall de Sant Vicent sol·licitaren el 1570 la construcció de la torre de Sant Vicent damunt la punta dels Ferrers (o de la Torre), feta el 1571 i enderrocada el 1952.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Veure> Sant Elm (nucli pescador i turístic).
Santuari, dit també de la Sagrada Família, obra de la fi del segle XVII, que centra una caseria, 1 km al sud-oest de la ciutat, a 256 m alt, al vessant oriental d’un dels primers contraforts de la serra d’Espadà.
Sota el santuari s’obre la cova de Sant Josep, caverna natural d’origen càrstic, amb dues boques, per una de les quals (font de Sant Josep) neix un corrent d’aigua de 4.300 litres per minut, canalitzat fins a la ciutat, on rega les hortes i s’uneix al Belcaire o riu de Sant Josep; la profunditat de la cova, gràcies a les perforacions que hom hi practica, té prop d’1 km, en una gran part navegable amb barca i que ha estat il·luminada i oberta al turisme (és visitada anualment per unes 200.000 persones).
(ses Salines, Mallorca Migjorn)
(o es Port de Campos) Poble, situat al voltant de la cala Galiota, prop del límit amb el de Campos, a la costa meridional de l’illa, damunt el promontori de sa Puntassa, que es destaca entre la cala Galiota i el port de Campos.
En aquest indret, on hi havia un nucli de barraques de pescadors i una torre de defensa (dita torre del port de Campos, enderrocada al començament del segle XX), fundà el marquès des Palmer una colònia agrícola el 1879; però la població no acabà de formar-se fins entrat el segle XX, gràcies a haver esdevingut un centre d’estiueig i de turisme.
Al nord del nucli urbà hi ha els estanys de ses Salines, on s’elabora tradicionalment sal; l’oratori de les salines i les capelles de diverses possessions foren utilitzats com a església de la colònia; però amb la fundació (1924) i construcció (1926) del convent de frares franciscans, tingué ja una església dins el nucli urbà; una nova església fou erigida el 1945.
El port fou reformat el 1950 amb la unió de l’illot des Frares a la costa amb un pont i amb la construcció d’una escullera.
Dades dels Països Catalans 