Caseriu i centre d’estiueig de la costa, en una cala, a l’est de Cala Figuera, prop d’on fou bastida el 1663 la torre Fesa o Nova.
Cala Santanyí
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: turisme
Cala Ratjada
(o Cala Rajada) Poble, a la costa, al sud-oest de la punta de Capdepera, al voltant de la cala Rajada.
Format al segle XIX a l’indret de can Climentó com a llogaret de pescadors. Des del 1860 anà convertint-se alhora en centre d’estiueig; la família March construí al turó de l’antiga torre Cega la seva residència.
A la fi del segle XIX hom hi establí unes drassanes per a barques de cabotatge. Entre el 1930 i el 1945 hi fou construït el petit port pescador. L’església del Carme fou erigida en parròquia el 1939.
Ha esdevingut un dels centres turístics més importants de l’illa.
Cala Millor
(Son Cervera, Mallorca Llevant)
Urbanització i caseriu, a la costa de l’illa, situada al nord de la punta de n’Amer.
És un important centre turístic.
Cala Major
Barri residencial, situat a l’oest del port, entre Portopí i Cas Català, al voltant de la platja sorrenca de cala Major.
Hi han estat construïts prop de 50 hotels i nombrosos apartaments.
Cala Llonga
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
Vénda, al sud de la vila, centrada en la cala Llonga, que ha esdevingut un centre turístic.
Cala Figuera
Caseriu i centre turístic, en una cala que forma l’extrem sud-oest de la badia de Palma de Mallorca, és un penya-segat de 45 m d’alt. Hi ha un far.
Des de l’edat mitjana hi hagué un petit embarcador, i el 1569 hom hi construí la torre de defensa d’en Beu. Al llarg del segle XX assolí una certa importància com a port de pesca, i s’hi establí un nucli de pescadors; el 1950 hi fou construïda una petita llotja.
Darrerament, però, aquesta activitat és en decadència, i esdevingué lloc d’estiueig.
Cala d’Or
Caseriu i centre turístic, a la zona coneguda per ses Puntetes, on s’obren, perpendiculars a la costa, la cala Llonga, el caló de ses Dones i la cala Gran.
Projectada per l’urbanista Bellini el 1934, per encàrrec de Josep Costa i Ferrer, amb cases blanques d’estil eivissenc, voltades de pinedes, fou a la seva època una urbanització modèlica. El 1970 tenia 22 establiments hotelers.
Cala de Bou
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Vénda, a la parròquia de Sant Agustí des Vedrà, pròxima a la badia de Sant Antoni.
És una zona d’hotels i d’importants urbanitzacions turístiques de l’àrea de Sant Antoni de Portmany.
Son Cervera (Mallorca Llevant)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 42,56 km2, 83 m alt, 11.449 hab (2015)
(o Son Servera) Situat al sud-oest de la península d’Artà (o badia de Son Cervera), al nord-est de Palma de Mallorca i accidentat per les serres de Llevant.
L’agricultura (ametllers i garrofers, de secà, i conreus herbacis), font tradicional d’ingressos, ha estat desplaçada com a principal activitat econòmica per l’activitat turística; aquesta es concentra principalment a la costa. Àrea comercial de Manacor. Població en ascens.
La vila és als peus dels darrers contraforts de les serres de Llevant. Església parroquial de Sant Joan Baptista, a l’antiga torre de defensa. El 1905 fou iniciat un gran nou temple, en estil neogòtic, que ha restat inacabat.
El municipi comprèn, a més, les grans urbanitzacions turístiques de Cala Bona i Cala Millor, i les més reduïdes de sa Costa des Pins, es Port Nou (despoblat) i es Port Vell.
Enllaç web: Ajuntament
Sóller (Mallorca Tramuntana)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 42,45 km2, 56 m alt, 13.648 hab (2015)
Situat al sector nord-oest de l’illa, a la costa (Port de Sóller) i accidentat per la serra de Tramuntana (pic d’Alfàbia, 1.068 m alt), al nord de Palma de Mallorca. La costa és alta i rocosa; hi sobresurten els accidents orogràfics de la punta Grossa, el Port de Sóller i sa Illeta).
Hi predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu; el conreu més estès és el d’oliveres, seguit en importància pels ametllers i els tarongers. Pedreres de margues. L’activitat industrial havia estat d’una certa intensitat, impulsada per la importància del port; indústries tèxtils (filats de cotó), metal·lúrgiques, de la pell i alimentàries, en l’actualitat reduïdes a petits establiments. Centre turístic, amb indústria hotelera i dels serveis.
La ciutat es troba a l’inici de l’horta. Església parroquial de Sant Bartomeu, dels segles XVI-XVIII; convent franciscà (1458). Al segle XVI sofrí diversos atacs dels pirates (des del 1651 s’hi celebra la festa de ses Valentes Dones) i hom inicià unes fortificacions que no foren acabades.
El municipi comprèn, a més, els pobles de Biniaraix, l’Horta de Sóller, el raval de s’Alqueria des Comte, els veïnats d’Alconàsser i des Camp de sa Mar, el despoblat de Castelló i el santuari de Santa Catalina des Port.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Jardí Botànic – Sa Veu
Dades dels Països Catalans 