(Catalunya, segle XIX)
Títol senyorial, creat el 1895 i concedit a Rafael Ferraz y Canicia di Franchi, sots-secretari d’Estat, en memòria dels mèrits del seu pare, el general Francisco Javier Ferraz y Cornel, a l’acció d’Amposta durant la Tercera Guerra Carlina.
(Catalunya, segle XIX)
Títol senyorial, atorgat pel pretendent tradicionalista Carles VII al general Rafael Tristany, únic titular.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit pel pretendent carlí Carles VII, el 1873, al general Francesc Savalls i Massot, baró de Vidrà, amb motiu de la victòria en el combat d’Alpens.
(Catalunya, segle XIX)
Títol senyorial, concedit amb la grandesa d’Espanya el 1829 a Joan Antoni de Fiveller de Clasquerí i de Bru.
Passà després a la família dels Martorell.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol senyorial, concedit el 1702 a Pere de Ribes-Vallgornera i de Boixadors.
Passà a la família Desvalls, marquesos del Poal.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol senyorial concedit el 1708 per l’arxiduc Carles d’Àustria a l’únic titular Carles Alemany de Bellpuig i de Fontanella.
(Maresme, segle XIX – )
Títol senyorial atorgat el 1889 al senador Camil Fabra i Fontanills, a qui succeí el seu fill Ferran Fabra i Puig.
Ha passat a la família Peláez.
(Catalunya, segle XVI)
Títol senyorial, concedit el 1523 per Carles I de Catalunya a la família Montcada.
L’any 1581 fou convertit en marquesat d’Aitona.
Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 106,08 km2, 989 m alt, 180 h (2017)
(o la Vansa) Situat al límit amb el Solsonès, comprèn la vall mitjana de la Vansa. És el resultat de la unió, el 1972, dels antics termes de la Vansa i Fórnols de Cadí.
L’agricultura és majoritàriament de secà: cereals, llegums, alfals i farratges, i una petita part de regadiu (prats, alfals, patates). Ramaderia (bestiar porcí, boví i, sobretot, oví).
El centre administratiu del municipi és el poble de Sorribes de la Vansa, format al voltant de l’església parroquial de Sant Martí de Lavansa, del qual depenen tots els pobles, llogarets i caseries del terme: Ossera, Sisquer, Padrinàs, Montargull de Lavansa, Sant Pere de Lavansa, la Barceloneta, Colldarnat i l’antic lloc de Sant Julià de Pera.
El 1130 Ermengol VI d’Urgell concedí l’honor de Lavansa a Galceran (II) de Pinós. La senyoria era al segle XIV del capítol d’Urgell.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 