Arxiu d'etiquetes: títols nobiliaris

Salces de Ebro, comtat de

(Catalunya, segle XX – )

Títol concedit el 1924 al comerciant barceloní Dionís Conde i Gómez del Olmo (mort al balneari de Cardó, Baix Ebre, 1926), fundador de l’entitat Conde, Puerto i Cia i, més tard, dels grans magatzems El Siglo.

La denominació es donà pel lloc on radicava el patrimoni familiar matern del concessionari (Salces, Santader).

El seu nét i tercer titular Ricard Conde i Rosales ha estat moltes vegades campió de Catalunya i d’Espanya de natació i de waterpolo, així com internacional.

Rupit, marquesat de

(Catalunya, segle XVII – )

Títol senyorial concedit el 1681 a Francesc Antoni de Bournonville i de Perapertusa, vescomte de Jóc i senyor de les baronies de Rupit i Fornils. Comprenia els actuals termes de Rupit, Susqueda i Pruit (llevat de Sant Llorenç Dosmunts).

Passà als Ponts de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs de Lécera.

La baronia de Rupit formà part inicialment del terme del castell de Fàbregues, dividit al segle XI en els de Rupit (que comprenia les parròquies de Sant Joan de Fàbregues, la de Pruit i la de Sant Miquel de Rupit) i el de Fornils (amb Sacalm, Susqueda i el Far); reunificats els dos termes al segle XIV, s’anomenaren de Rupit i Fornils.

El domini del lloc passà dels Cardona (antics vescomtes d’Osona) als Pallars i Cruïlles, i després, sempre per casament, als Cruïlles- Vilademany, als Perapertusa i als Bournonville.

Rubinat, baronia de

(Catalunya, segle XV – )

Títol concedit el 1476 a Joan d’Aimeric i de Subirats, algutzir reial, senyor de Rubinat, Sant Antolí, Sant Feliu de Pallerols, Timor, Ondara i Gàver per la seva intervenció a la guerra civil.

Passà als Erill, barons i després comtes d’Erill, i als Melzi.

Romañà, baronia de

(Catalunya, segle XX – )

Títol concedit el 1913 al doctor en dret i economista Francesc de Paula Romañà i Suari (Barcelona, 1867-1950), a petició de la comunitat de regents del Sindicat Agrícola de l’Ebre per a recompensar els seus treballs que, com a director de la Reial Companyia de Canalització i Recs de l’Ebre, féu per la construcció del canal de l’esquerra de l’Ebre i els recs de l’Alt Aragó. Fou oncle d’Antoni Romañà i Pujó.

Continua en la mateixa família.

Rodes, baronia de les

(Catalunya, segle XIX)

Títol concedit el 1848 a l’hisendat i veí de Figueres Joan Puig i Descals (Darnius, Alt Empordà, vers 1803 – Barcelona, 1863) de la pairalia can Descalç, a Darnius.

Rocamora, vescomtat de

(Catalunya, segle XIX – )

Títol concedit el 1848 a Marià de Rocamora (òlim Roca de Togores i Carrasco), primer marquès de Molins.

Continua en la mateixa família.

Rocamora, marquesat de

(Catalunya, segle XIX – )

Títol concedit el 1890 a Ferran Roca de Tagores i Aguirre-Solarte, després segon marquès de Molins, en record de l’antiga senyoria dels seus avantpassats.

Continua en la mateixa família.

Rocamartí, comtat de

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol concedit el 1702, per Felip V, a Francesc Comes i Torró, senyor de Rocamartí (que havia comprat).

El títol passà als Solà, senyors de la Donzell, i als Foixà.

Roca, marquesat de la

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol concedit el 1789 a Antoni d’Oriol i de Montagut (Tortosa 1752 – 1801), regidor de Tortosa (1793).

Passà als Juez-Sarmiento, als León, als Rodríguez de Valcárcel, comtes de Pestagua, i als Núñez-Robres.

Roca, baronia de la

(la Roca del Vallès, Vallès Oriental, segle XV – segle XVIII)

Títol senyorial concedit el 1468 a Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat, sobre la senyoria del castell de la Roca.

Passà el 1604 als Sentmenat, que es cognominaren de Torrelles-Sentmenat.

Des del principi del segle XVIII el títol roman vacant.