(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1702 a Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí, senyor de Santa Maria de Barberà.
Passà als Sarriera, aleshores comtes de Solterra.
Santa Maria de Barberà, marquesat de
5 Respostes
Arxiu d'etiquetes: títols nobiliaris
Santa Isabel, marquesat de
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1856 a Jaume Gibert i Abril, tresorer general de la reina i intendent de la reial casa i patrimoni, cunyat del primer marquès de Casa Riera.
Passà als Ricart.
Santa Coloma, comtat de
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, segle XVI – )
Títol senyorial concedit el 1599 a Pere de Queralt i d’Icard, quan n’era senyor de la vila.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1647 al seu nèt -fill del segon titular, Dalmau de Queralt i de Codina- i tercer comte, Dalmau de Queralt i d’Alagó, a la mort del qual passà als Reard, que es cognomenaren Queralt.
La grandesa li fou renovada, el 1792, al setè, Joan de Queralt i de Pinós.
Continua en la mateixa família.
Sant Ramon, comtat de
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1875, pel pretendent carlí Carles Maria dels Dolors de Borbó, a Albert Morera i Santaló ( ? vers 1820 – Madrid?, després 1880), cap d’estat major de les forces carlines del Principat (1874-75), únic titular.
Li ha estat atribuïda la traïció de la causa carlina en les converses de l’hostal de la Corda (1875), pel fet que conservà el grau de coronel a l’exèrcit alfonsí i que fou, més tard, cap de la policia de Madrid.
Sant Mori, marquesat de
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1893 a Mercè de Sentmenat i de Patiño, baronessa de Sant Mori. Ha passat als Moixó.
La baronia de Sant Mori fou dels Rocabertí, senyors del castell de Sant Mori per herència dels Vilaragut. En pot ésser considerat primer baró el capità Pere de Rocabertí i d’Erill. Per mort de la seva néta Caterina de Rocabertí i d’Hostalric (vers el 1545), passà als Cardona, que es cognomenaren Cardona-Rocabertí, i més tard als Sentmenat, marquesos de Sentmenat.
Sant Miquel de Castellar, comtat de
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol, adquirit el 1923, quan fou rehabilitat a favor de Joaquim de Vilallonga i de Càrcer, fill segon dels marquesos de Castellbell i Castellucià, pel comtat de Castellar, que havia estat concedit el 1717 a Francesc de Grevalosa òlim d’Amunt i de Planella, baró de Castellar, germà del primer marquès de Castellbell.
La baronia de Castellar (de la Segarra), que pertanyia als Grevalosa al segle XV, a la segona meitat del segle XVI passà per herència als Amat.
Sant Llorenç del Munt, comtat de
(Catalunya, segle XX – )
Títol concedit el 1905, pel papa Pius X, a Antoni Quadras i Feliu, germà del primer baró de Quadras i propietari de Sant Llorenç del Munt.
Continua en la mateixa família.
Sant Esteve de Castellar, marquesat de
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1896 a Emília Carles Tolrà, a petició de l’ajuntament de Sant Esteve de Castellar i en consideració a les obres benèfiques que el seu marit i oncle Josep Tolrà i Avellà havia fet.
Continua en la mateixa família Carles-Tolrà.
Samà, marquesat de
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1872, pel rei Amadeu I, a Antoni Samà i Urgellès, nebot del primer marquès de Marianao.
Continua en la mateixa família.
Sallent, comtat de
(Catalunya, segle XVII – )
Títol concedit el 1628 a Francesc Soler de Marrades i Gamir, senyor de Sallent i cavaller de Sant Jaume.
Passà als Bellvís de Montcada, marquesos de Bèlgida, als Álvarez de las Asturias-Bohorques i als Cotoner, marquesos d’Ariany.
Dades dels Països Catalans 