(Catalunya, segle XVII – )
Títol concedit el 1682 a Miquel de Salbà i de Vallgornera, senyor de Vilanant i del castell de Santiga, cavaller de Sant Jaume i lloctinent general de Mallorca.
Passà als Ponts de Mendoza, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar.
(Nàpols, Itàlia, segle XVIII – )
Títol concedit el 1750 a Antoni de Peguera i de Vilana-Peguera, senyor de Monells i Toloriu i nebot del primer marquès austriacista de Vilana.
El succeí el seu fill Francesc de Paula de Millars, òlim de Peguera i de Camps, que morí sense fills el 1810.
Passà als De las Infantas, cognomenats Millars.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1710, pel rei-arxiduc Carles III, a Pau Ignasi de Dalmases i Ros, senyor de Vilallonga.
El 1916 fou rehabilitat per la seva néta cinquena Carme de Dalmases i d’Olivart, baronessa de Pierola.
Ha passat als Fontcuberta.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Títol feudal adoptat pels cavallers Vilademany, senyors dels castells de Vilademany, Taradell i Santa Coloma de Farners.
Els Vilademany són dits varvassors del comtat d’Osona a partir del 1356, per tal com hi posseïen l’extens terme del castell de Taradell, amb les seves parròquies o termes actuals de Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit el 1877 a María Teresa Real y Saint Just, en memòria dels mèrits del seu marit, el brigadier d’enginyers Gregori Verdú i Verdú, mort a la batalla de Dima (Navarra).
Ha passat als Fagalde.
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1796 a Ramon de Vallgornera, olim de Llunes i d’Alentorn, baró de Sant Miquel de Pera i de Rocacorba.
En fou segon titular el seu nebot vallenc Albert Felip de Baldrich i de Veciana. Passà als Rubinat i als Balle.
(Catalunya, segle XVII)
Títol concedit el 1656 a Miquel de Ramon i de Milsocors, senyor de Subirats, comissari general de la cavalleria, sembla que després d’haver estat confiscada la senyoria de Vallespinosa a Josep de Margarit i de Biure.
(Nàpols, Itàlia, segle XV – )
Títol concedit el 1456 a Galceran Bernat de Requesens i Joan.
Passà als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig, que més tard es cognomenaren Fernández de Córdoba.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1833 al general Francesc Dionís de Vives i Planes.
La seva denominació fou canviada per la de comtat de Cuba en lliurar-li, el mateix any, el reial despatx.
(Catalunya, segle XIV)
Títol atorgat el 1329, pel rei Alfons III, al seu fill l’infant Ferran, a la mort del qual (1363) fou incorporat definitivament a la corona.
La denominació de marquesat li fou donada pel fet d’haver estat en territori de marca i haver pres (1148) el títol de marquès de Tortosa, el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona que la conquerí.
Dades dels Països Catalans 