el Guix (Cardona, Bages) Masia i antiga capella (Sant Julià del Guix), al camí de Calaf; la capella, esmentada ja el 1402, era regida per donats.
el Guix (Guixers, Solsonès) Masia, vora la qual es troba l’església de la Trinitat, antiga parròquia de Sant Martí de Guixers.
el Guix (Manresa, Bages) Masia, veïnat i antiga quadra, al nord-est de la ciutat, al límit amb Sant Fruitós de Bages. El segle XIII era del paborde de Manresa. Als segles XVI i XVII fou propietat del jurista Lluís de Peguera.
Masia, que juntament amb la del Soler de Gramoneda formà la quadra del Soler i Grifé.
(Castellar de la Ribera, Solsonès)
Masia i antic terme, a la dreta de la ribera Salada, davant Castellar.
La seva església (Sant Joan) depèn de la parròquia de Castellar.
Masia i antiga església (Sant Serni), damunt un contrafort meridional de la serra de Busa.
És esmentada ja el segle XI com a dependent de la parròquia de la Selva.
(o Freixinet) Poble (680 m alt), al sud del cap del municipi. L’església (Sant Cristòfol) depèn de la de Riner.
Pertanyia al ducat de Cardona.
Masia i antic terme, de l’antic municipi de Llanera de Solsonès, a la vall de Figuerola, tributària, per l’esquerra, del riu de Llanera.
L’església depenia de la de Sant Miquel de Fontanet.
Accés a l’acinglerada serra de Busa, des de vall d’Ora, a l’indret del monestir de Sant Pere de Graudescales (o de Sant Pere d’Escales).
Poble i terme separat (3,61 km2), entre els termes de Castellfollit de Riubregós i el de Calonge de Segarra, a l’esquerra del Llobregós.
(ort ant: Ansies) Antiga quadra, estesa damunt de la serra d’Encies, contrafort meridional de la serra del Port de Comte que culmina a 1.331 m alt al sud del coll de Jou i que separa les valls del Cardener i de la ribera Salada.
Depèn de la parròquia de Canalda.
Masia, a l’extrem d’un ample pla situat entre Brics i el Miracle, on el 19 d’octubre (Sant Lluc) hom celebra una fira de bestiar.
Dades dels Països Catalans 