(Solsonès)
(o riera de Solsona, ant: el Riner) Riu, afluent dretà del Cardener.
Neix dins el terme de Lladurs, a uns 800 m alt, i travessa els de Solsona, d’Olius, de Riner i de Clariana de Cardener (forma part del límit dels dos darrers), en el qual s’aiguabarreja, prop del poble, amb el seu col·lector.
(Odèn, Solsonès)
Poble, al sector del terme que pertany a la conca del Segre, al peu d’un cingle, a la dreta del torrent de la Móra Comdal, que aflueix per la dreta del Segre al pantà d’Oliana.
La seva església (Santa Eugènia) depèn de la parròquia de les Anoves. Era de la senyoria del capítol d’Urgell.
El segle XIX formà el municipi de la Móra Condal i Sàlzer.
(Lladurs, Solsonès)
(o Montpolt) Poble (838 m alt), en una vall tributària de la ribera Salada per la dreta, prop del límit amb el terme d’Odèn.
La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel.
El lloc és esmentat ja el 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.
(Guixers, Solsonès)
Poble (1.420 m alt), situat a la serra de Montcalb, contrafort meridional de la serra prepirinenca d’Ensija, separa les conques de l’aigua de Valls i de l’aigua d’Ora.
Poble, al nord-est del terme, a la vall mitjana de la riera de Matamargó (nom que pren el curs alt la riera de Salo, afluent del Cardener per la dreta), entre Su i Salo.
L’església parroquial (Sant Pere) depenia, al segle XII, de l’abadia de Cardona.
Entre les masies del terme es destaquen les Cases, Cererols i Torrescassana.
Formà un municipi amb les quadres de Malagarriga i de Santa Maria dels Horts; l’església de Sant Gra depenia de la seva parròquia.
(Navès, Solsonès)
(o Marcinyac) Antiga parròquia (Sant Miquel de Marçanyac) i església (1.070 m alt), situada als contraforts sud de la serra de Busa, entre Besora i la Selva.
Esmentada al segle XI, com a sufragània de Sant Martí de Tarascó, vers la fi del segle XIV passà a dependre de la de Sant Climent de la Selva.
(Pinell de Solsonès, Solsonès)
Poble, a l’esquerra del riu de Madrona, que es forma per barrancs que davallen de l’altiplà de Pinell i aflueix al Segre dins el terme de Bassella. El lloc és esmentat ja el 1163.
Es conserven ruïnes de la primitiva església (Sant Pere), romànica, que tenia pintures al fresc, al costat de la qual hi havia hagut un castell, convertit actualment en pagesia. Una nova església parroquial fou bastida al segle XVIII.
Dins l’antic terme hi ha el Bancal dels Sacs.
(Solsonès)
Subcomarca. Entitat autònoma diferenciada ja vers l’any 831, que comprèn un conjunt de valls i serres corresponent a la conca dels afluents del Llobregat (el Cardener, aigua d’Ora, aigua de Valls), és a dir, la part nord-oriental de la comarca.
Limita amb el Berguedà (est) i amb l’Alt Urgell (nord).
Accidenten la part central les serres de Busa i dels Bastets, al peu de la qual hi ha el principal nucli de població, Sant Llorenç de Morunys, emplaçat en una clotada on s’ha estès la principal àrea de conreus.
(Sant Llorenç de Morunys, Solsonès)
Santuari de la Mare de Déu de Lord (1.175 m alt), situat sobre la roca de Lord.
Segons la llegenda, un bou i un bover trobaren la imatge de la Mare de Déu (que de fet és romànica, segle XIII) el 1870.
El santuari existia ja el segle X. Primer se n’encarregaren ermitans i donats, i més tard els dominics.
Cremat el 1835 durant la guerra carlina, fou reconstruït el 1870 i s’hi instal·là durant un temps una comunitat de trapencs.
(Navès, Solsonès)
Congost obert pel Cardener, entre les serres de Guilanyà i de Busa, a l’esquerra, i el pla de Ricard i la serra d’Encies, a la dreta, al límit meridional de la vall de Lord.
L’embassament de la Llosa del Cavall, comprèn part dels termes de Navés, Guixers i Sant Llorenç de Morunys. La presa, de volta amb doble curvatura, té una altura de 122 m, amb una amplària de 10 m i una longitud de coronació de 300 m, amb una capacitat de 80 hm³, i un sobreeixidor capaç de desguassar 473 m³/segon.
Dades dels Països Catalans 