(Pinós, Solsonès)
Església i antiga quadra, situada prop del mas de Torrescassana, de l’agregat de Matamargó, a la vall de la riera de Matamargó o de Salo.
L’edificació actual fou feta el 1861.
Santa Maria dels Horts -Solsonès-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Solsonès
Santa Maria de l’Avellana
(Pinós, Solsonès)
Església sufragània de la de Pinós, a l’extrem sud-est del terme, prop del mas Sala i de can Puigferrers, a la capçalera de la riera de Vallmanya.
Esmentada ja el 1270, fou reedificada el 1650.
Conserva un notable altar barroc esculpit amb escenes de la vida de la Mare de Déu.
Santa Maria de la Torre -Solsonès-
(Clariana de Cardener, Solsonès)
Església romànica (610 m alt), situada quasi al cim d’un petit puig coronat antigament per una torre de guaita, entre els masos del Soler i d’Astruc (per això és coneguda també per Santa Maria del Soler).
Una restauració feta el 1962 ha permès de consolidar i restaurar l’edificació del principi del segle XIII, molt modificada per reformes posteriors, i recuperar la imatge romànica de la titular, del mateix segle, fins aleshores arreglada per postissos que la desfiguraven.
Sant Ponç, pantà de
(Clariana de Cardener, Solsonès)
Embassament del Cardener, situat entre el Bages i el riu Negre. Té 6 km de longitud i una capacitat per a 24,7 milions de m3.
Entrà en funcionament el 1954, i s’utilitza com a regulador del cabal per als regatges, i per a la producció d’energia elèctrica (la presa té 60 m. d’alçada).
Sant Llorenç de Morunys, monestir de
(Sant Llorenç de Morunys, Solsonès)
Monestir benedictí i actual església parroquial, on s’hi conserven el retaule de Pentecosta, obra de Pere Serra, i el dels Sants Miquel i Joan Baptista (primera meitat del segle XV), de Jaume Cirera.
A la capella de la Pietat hi ha el retaule (1480) del mateix nom realitzat per Francesc Solives, seguidor de les tècniques de Jaume Huguet.
Sant Lleïr de la Vall d’Ora
(Navès, Solsonès)
Caseria, església i hotel (810 m alt), al nord del terme, sota els cingles de Busa, a l’esquerra de l’aigua d’Ora, al centre d’una ampla vall que domina, al sud-est, l’església parroquial de la Móra i, al sud-oest, la de la Selva.
Sant Lleïr de Casavella
(la Coma i la Pedra, Solsonès)
Església (1.020 m alt), al sud del municipi, prop de Guixers i de la vila de Sant Llorenç de Morunys.
L’església, d’origen romànic, té un porxo i un interessant fris esculpit a la porta.
Sant Just de Joval
(Olius, Solsonès)
Antiga església (sufragània de la de Sant Martí de Joval) i terme, a l’est del cap del municipi, a tocar del terme de Clariana de Cardener.
Fou restaurada al principi del segle XX i ha perdut una bona part del seu antic caràcter romànic.
Sant Just d’Ardèvol
(Pinós, Solsonès)
Poble, situat a l’extrem septentrional del municipi.
L’església de Sant Just, existent ja el segle XII, fou reconstruïda al segle XVI; fou sufragània de Su fins al principi del segle actual.
Pertanyia a l’antic municipi d’Ardèvol.
Sant Diumenge
Masia, situada en una carena espadada de 811 m alt, dins la parròquia i al nord de Su.
Té adossada una església romànica de la fi del segle XII, que es conserva molt deformada per afegits posteriors.
Dades dels Països Catalans 