Caseria, 30 km al sud de la vila, prop de Villar de Tejas.
Cerrito, el
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Serrans
Carrasca, la -Serrans-
Llogaret, al sud-oest de la vila.
Xulella (Serrans)
Municipi dels Serrans (País Valencià): 62,81 km2, 322 m alt, 664 hab (2014)
(cast: Chulilla) Situat a la conca del Túria, que el travessa encaixat dins una vall molt estreta i sinuosa, on hi ha el salt de Xulella, de més de 100 m d’altitud, destinat a la producció d’electricitat, a la zona de parla castellana del País Valencià; l’oest és muntanyós. El seu terme és molt accidentat i cobert de matolls i pins.
Agricultura, dominada pels conreus de secà (cereals, vinya, oliveres i garrofers); al regadiu s’hi cultiven cereals, patates i hortalisses. Àrea comercial de Llíria.
La vila és a l’esquerra del Túria, entre la mola de Xulella (513 m alt) i el turó que coronen les ruïnes de l’antic castell de Xulella, que fou el centre de la baronia de Xulella. L’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels és del segle XVIII.
El terme inclou la caseria de Vanacloig.
Xestalgar (Serrans)
Municipi dels Serrans (País Valencià): 69,7 km2, 205 m alt, 640 hab (2014)
(cast: Gestalgar) Situat al sud-est de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià, a la sortida del Túria dels encaixaments a través dels quals travessa la comarca, en una posició de transició cap al Camp de Túria. Tres quartes part del territori corresponen a terreny no conreat, amb predomini del matollar sobre l’àrea forestal.
Economia agrícola, amb predomini del secà sobre el regadiu; a la vora del riu es conreen tarongers, blat de moro, hortalisses i alfals, i el secà es dedicat sobretot a garrofers, vinya i oliveres. Ramaderia de llana i cabrum. La població, sempre feble i estancada, des del 1950 ha tingut un descens accelerat, que li ha fet perdre més de la meitat dels habitants.
El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu, a la sortida del congost que s’ha aprofitat per a la construcció d’una central hidroelèctrica; església parroquial de la Concepció.
Xelva (Serrans)
Municipi dels Serrans (País Valencià): 190,87 km2, 474 m alt, 1.463 hab (2014)
(cast: Chelva) Situat al sector central de la comarca, al límit amb la Plana d’Utiel, a la zona de parla castellana del País Valencià, i travessat pel Túria, que rega el terme de d’oest a est; també és drenat pel riu de Xelva. Força muntanyós (mola de Xelva i talaia de Xelva).
Conreus de secà: oliveres, vinya, cereals i ametllers, i, al regadiu: productes d’horta. Antic nucli industrial, avui en decadència, afectat per l’emigració; fàbriques d’oli i tèxtils.
La vila (amb un important passat musulmà) és situada a l’esquerra del riu de Xelva, al centre d’una àmplia vall regada (horta de Xelva) i presidida pel vell palau del ducs de Vilafermosa i per la gran església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, antiga col·legiata construïda en 1626-1771; es conserva també la Casa de la Inquisició. Hi ha restes romanes, com l’aqüeducte de La Peña Cortada, així com vestigis musulmans als barris més vells de la vila i l’ermita de Santa Creu (antiga mesquita).
El municipi comprèn, a més, les caseries d’El Cerrito, Mas de Aliaga, Bercuta, El Campo de Benacacira, entre altres, els llogarets d’Ahillas i Villar de Tejas i els despoblat de la Garrofera, La Torrecilla i Zarraica. Hi ha diverses caseries que constitueixen enclavaments del municipi de Calles.
Villar, el (Serrans)
Municipi dels Serrans (País Valencià): 40,7 km2, 518 m alt, 3.665 hab (2014)
(o el Villar de Benaduf, o de l’Arquebisbe, cast: Villar del Arzobispo) Situat al sector oriental de la comarca, ocupa un terreny de suaus ondulacions que descendeix de nord a sud, drenat per la rambla Castellarda, al límit amb el Camp de Túria, a la zona de parla castellana del País Valencià.
Agricultura de secà, dominada per la vinya, seguit pels cultius d’ametllers, oliveres i cereals. Ramaderia de la llana; avicultura. Cooperativa vinícola. Hi ha mines de caolí en explotació. La població s’ha estancat des de començaments del segle XX.
La vila, d’origen islàmic, és situada a la dreta de la rambla Castellarda, damunt un tossal al voltant de l’església parroquial de la Mare de Déu de la Pau. S’han trobat abundants restes romanes de vil·les i làpides.
El seu parlar és de transició cap al català, especialment respecte al lèxic.
Canaleja, la
Llogaret.
Canadilla, La
Llogaret, al nord de la vila.
Cañada Seca
Llogaret, al límit amb el terme de la Iessa.
Dades dels Països Catalans 