Arxiu d'etiquetes: Selva

Sant Martí Sacalm

9 Respostes

(Susqueda, Selva)

(o Sant Martí de Cantallops)  Poble (835 m alt) i cap del municipi, situat en un altiplà, entre la vall del Ter i la cinglera del Far, que pertany encara a la seva demarcació.

És esmentat ja amb el nom de Cantallops el 981. L’església de Sant Martí, refeta al segle XVII sobre murs romànics, existia el 1150.

Originàriament pertanyia al castell de Fornils, que es troba dins la seva demarcació, més tard formà part del marquesat de Rupit.

Hi ha el santuari del Far i la capella de Sant Pau la Coma.

Sant Llop de Viabrea

4 Respostes

(Riells i Viabrea, Selva)

(o Viabrea)  Poble, al sud del terme, a la capçalera de la riera de Sant Llop, afluent per la dreta de la Tordera.

El lloc de Viabrea (o de Sabruguera de Vilabrega) és conegut des del 941, i la seva parròquia de Sant Llop -fins al segle XVI de Sant Esteve-, des del segle XIII. Entre els segles XVI i XVIII consta com a parròquia unida a la de Riells.

Fins a la guerra civil de 1936-39 conservà un retaule de sant Llop, sant Esteve i sant Sebastià. El 1956 passà del bisbat de Barcelona al de Girona. Pertangué durant segles al monestir de Sant Salvador de Breda.

Li resta l’antiga església romànica, un xic transformada.

El lloc ha crescut ràpidament per les diverses urbanitzacions que es reparteixen per la seva demarcació.

Sant Lionç

1 Resposta

(Tossa de Mar, Selva)

(pop: Salionç)  Antiga parròquia (l’església de Sant Lionç és esmentada ja el 966), situada a l’indret de l’actual masia de Sant Lionç, prop de la costa, on s’obre la petita cala de Sant Lionç, a la desembocadura d’un torrent, al sector espadat entre la punta Arumí i el cap Pentiner.

Actualment hi ha una urbanització turística.

Sant Julià del Llor

2 Respostes

(Sant Julià del Llor i Bonmatí, Selva)

Poble, uns 5 km al sud-est d’Amer. S’estén per una plana regada per la sèquia de Sant Julià, que dóna força també a la indústria tèxtil de la colònia de Bonmatí, situada a l’esquerra del Ter. S’hi explotaven mines de galena.

La parròquia de Sant Julià existia des d’abans del 1086; els abats d’Amer hi adquiriren moltes possessions. El 1363 la seva jurisdicció fou venuda pel rei a la ciutat de Girona i el 1381 a l’abat d’Amer, al qual sempre pertangué. Tenia 7 focs el 1370.

Sant Joan, castell de -Lloret de Mar-

1 Resposta

(Lloret de Mar, Selva)

Antic castell (68 m alt), les ruïnes del qual s’aixequen al promontori de la punta de Fenals, que tanca per ponent la platja de Fenals, al sud-oest de la vila, molt desfetes darrerament per l’acció de les noves urbanitzacions turístiques.

Fou bastit a mitjan segle XI per Humbert Odó de Montseny a l’indret de la capella de Sant Joan, consagrada el 1079. Fou molt damnificat pels genovesos el 1353, i arruïnat definitivament pels anglesos a la fi del segle XVIII.

Fins aleshores havia estat viu el culte de l’església, on acudien els devots en processons i rogatives (lletanies).

Sant Joan, castell de -Blanes-

4 Respostes

(Blanes, Selva)

(o castell de Blanes)  Antic castell, conegut pel Forcadell, les ruïnes del qual s’aixequen al puig de Sant Joan (166 m alt), al nord-est de la vila.

Resta una torre restaurada modernament i la capella de Sant Joan (advocació que tingué l’església de l’antic castell).

Fou bastit els segles X-XI pels vescomtes de Girona, que el subinfeudaren als Blanes. Passà a formar part del vescomtat de Cabrera.

Sant Iscle de Vidreres, castell de

1 Resposta

(Vidreres, Selva)

Antic castell, les restes del qual s’aixequen a uns 2 km de la vila.

Esmentat ja el 1194 i que formà part del vescomtat de Cabrera; fou el centre de la batllia de Vidreres. El 1241 fou cedit en feu als templers.

Segons tradició, a la seva església es venerava el cos de sant Iscle, que el 1263 devia ésser traslladat al monestir de Breda. Restaren, però, algunes relíquies del sant i a partir del mateix segle XIII s’hi venerà també la seva germana santa Victòria.

Fou ocupat pels remences el 1485.

Sant Gregori -Selva-

3 Respostes

(Osor, Selva)

Veïnat, centrat per l’ermita de Sant Gregori, que corona la muntanya de Sant Gregori (1.088 m alt), al límit amb el terme de la Cellera de Ter, que tanca la vall d’Osor pel nord, divisòria d’aigües, amb la conca del Ter.

L’ermita, existent ja el 1636, ha estat restaurada modernament.

Sant Grau d’Ardenya

4 Respostes

(Tossa, Selva)

Santuari, al sector més elevat de la serra de Sant Grau o massís de les Cadiretes (que culmina a 519 m alt al puig de Cadiretes), a la capçalera de la riera de Sant Lionç o riera de Sant Grau.

El santuari, que existia ja al segle XVII, fou renovat el 1882; depèn del patronat de l’ajuntament.

Modernament ha restat inclòs en una urbanització particular; hom construí prop seu un hotel, actualment tancat.

Sant Genís Sacosta

Deixa un comentari

(Amer, Selva)

Despoblat, al sector nord-occidental del terme, a la dreta del riu Brugent, centrat per la parròquia de Sant Genís, que havia estat possessió del monestir d’Amer.

Al segle XVII era lloc reial.