Arxiu d'etiquetes: Segarra

Plans de Sió, els (Segarra)

Municipi de la Segarra (Catalunya): 55,89 km2, 412 m alt, 509 hab (2017)

mapa segarraNom oficial de l’antic municipi de les Pallargues quant el 1974 li fou agregat el de l’Aranyó. Situat a la vall mitjana del Sió.

Predomini dels conreus de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya) sobre els de regadiu (hortalisses), els quals es localitzen a la vora del riu. Ramaderia de bestiar porcí i oví; granges d’aviram. Hi ha una fàbrica de pinsos. Àrea comercial de Cervera.

El cap del municipi és el poble de les Pallargues.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Pelagalls, Sisteró i Mont-roig de Segarra, els antics termes i masies de Queralt de Meca i Golonor, el despoblat de Claret i l’antiga quadra de Talarn.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Passió de Cervera, La

(Cervera, Segarra)

Nom donat a un Misteri de la Passió de Jesucrist confeccionat el 1534 per Pere Ponç i Baltasar Sança en estrofes de caire popular i de caire culte, sens dubte a base de texts anteriors, entre els quals la Història de la Passió dels valencians Bernat Fenollar i Pere Martines i potser d’un misteri anterior dit La Passió del Fill de Déu que era representat a Cervera anualment almenys del 1481 al 1518.

Fou representada diverses vegades a l’església de Santa Maria i només per eclesiàstics fins el 1545, en què el concili de Trento prohibí les representacions a l’interior de les esglésies. Era cíclica, és a dir, dividida en diferents episodis, que hom representava els diversos dies de la setmana santa. Ha estat publicada en part el 1913.

Enllaç web:  Passió de Cervera

Oluges, les (Segarra)

Municipi de la Segarra (Catalunya): 18,95 km2, 528 m alt, 155 hab (2017)

mapa segarra(o les Oluges Altes i Baixes; ant: Oluja)  Situat a la capçalera del Sió, estès a banda i banda de la vall d’aquest riu, afluent del Segre; drenen també el terme, els seus afluents els torrents de Malacara i de Vergós, al nord-est de Cervera.

Els conreus de regadiu (hortalisses) s’estenen al llarg del riu, però hi preponderen els de secà (cereals, oliveres i vinya), que ocupen gairebé tot el terme. Ramaderia de bestiar oví i porcí. Aviram. Àrea comercial de Cervera. Regressió demogràfica: el 1920 tenia 691 h.

El poble és esglaonat als vessants d’un turó, coronat pel castell d’Oluja. La seva església parroquial és dedicada a santa Maria.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Montfalcó Murallat i de Santa Fe de Segarra, el santuari de Gràcia, la quadra i antic lloc del Sant Sepulcre i l’antic hostal del Mas Suau.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Montornès de Segarra (Segarra)

Municipi de la Segarra (Catalunya): 12,32 km2, 605 m alt, 97 hab (2017)

mapa segarraSituat a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb l’Urgell, entre el Corb i l’Ondara, afluents del Segre, a la conca mitjana del Cercavins, a la zona de contacte entre els altiplans segarrencs i la plana d’Urgell. Hi ha algunes hectàrees d’alzinars i rouredes.

La vida econòmica local es limita a l’agricultura de secà: els cereals (blat, sobretot), ocupen més de la meitat de l’àrea conreada, i s’associen amb oliveres, ametllers i vinya; el regadiu, amb aigües procedents de pous, és minso. Petita indústria derivada de l’agricultura (producció d’oli i de vi). Hi ha ramaderia de bestiar oví, granges de porcs i aviram. Àrea comercial de Cervera.

El poble es troba en un turó, dominat per l’església parroquial de Sant Joan Baptista; restes de l’antic castell de Montornès, amb alguns murs dels segles XII i XIII.

Dins el terme hi ha també el poble del Mas de Bondia.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Montoliu de Segarra (Segarra)

Municipi de la Segarra (Catalunya): 29,47 km2, 689 m alt, 178 hab (2017)

mapa segarra(o de Cervera; ant: Montoliu Lat)  Situat al sud-oest de la comarca, a la capçalera del Cercavins i a la dreta del Corb, afluent del Segre.

L’economia local es basa en l’agricultura predominantment cerealística de secà, també s’hi conreen ametllers, vinya i oliveres. La ramaderia, de bestiar oví i porcí a més de l’avicultura, són els principals recursos econòmic del municipi. Àrea comercial de Cervera. La població s’ha reduït considerablement des del 1930.

El poble és al vessant occidental del turó de la Guàrdia Lada, damunt la riba dreta del Cercavins, dominat per les restes de l’antic castell de Montoliu i per l’església parroquial de Sant Salvador, reformada en estil neoclàssic.

Dins el terme hi ha els pobles de Cabestany, d’aspecte medieval, l’Ametlla de Segarra, la Guàrdia Lada i Vilagrasseta.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Massoteres (Segarra)

Municipi de la Segarra (Catalunya): 26,11 km2, 502 m alt, 203 hab (2016)

mapa segarraA la plana de Guissona, estès fins al marge esquerre del Llobregós, afluent del Segre, on resten alguns boscos de roures i alzines, al nord de Cervera.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà, i els principals conreus són els cereals i les oliveres. Hi té una certa importància el bestiar porcí. Àrea comercial de Cervera. La població ha experimentat una forta davallada els darrers decennis.

El poble conserva un caràcter medieval amb diverses cases notables, com Can Soler (renaixentista i amb portal adovellat) i Cal Pintor (de la mateixa època); l’església parroquial és dedicada a sant Salvador, neoclàssica, bastida al segle XVIII.

Dins el terme hi ha els pobles de Talteüll (al peu de les restes de l’antic castell i de l’església romànica de Sant Pere) i de Palou de Torà.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Ivorra (Segarra)

Municipi de la Segarra (Catalunya): 15,36 km2, 567 m alt, 114 hab (2016)

mapa segarra(ant: les Ivorres)  Al límit amb Anoia, entre la vall del Llobregós, al nord, i els altiplans que la separen de la ribera del Sió, al sud. El terme és poc boscat, excepte algunes rouredes als punts més alts.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura, amb predomini del secà i principalment dedicada als cereals, també hi ha oliveres i vinya. S’hi fabrica ciment, aprofitant les margues calcàries del subsòl. Àrea comercial de Cervera.

El poble té un aspecte medieval i es troba aturonat sota l’antic castell d’Ivorra, del qual resta una torre, i l’església parroquial de Sant Cugat, reconstruïda al segle XVIII. Més al sud hi ha l’església de Santa Maria, famosa per un miracle (conegut pel Sant Dubte) que, segons la tradició, s’hi va produir el 1010.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Guissona (Segarra)

Municipi de la Segarra (Catalunya): 18,10 km2, 484 ma alt, 6.892 hab (2016)

mapa segarraSituat al centre de la plana que duu el seu nom.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, la ramaderia i l’avicultura, i té una important cooperativa agropecuària (Agropecuària de Guissona). La indústria és força diversificada. La població, que havia començat a minvar a la fi del segle XIX, reprengué el creixement a partir del 1900.

Els orígens de la vila es remunten a l’Edat del Ferro; després va ésser un poblat ibèric i més tard, municipi romà. Del nucli medieval en resta part de la muralla. A la vila també destaquen la plaça Major, porticada, l’església arxiprestal neoclàssica i barroca de Santa Maria, antiga col·legiata de Guissona, i el Museu Municipal, amb importants col·leccions d’història local.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Fluvià (on hi ha les ruïnes d’un palau episcopal renaixentista inacabat) i l’enclavament del mas d’en Portes, separat del terme, a ponent.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesBibliotecaInstitutMuseuMargeners (castellers)

Granyena de Segarra (Segarra)

Municipi de la Segarra (Catalunya): 16,30 km2, 636 m alt, 147 hab (2016)

mapa segarra

(o de Cervera). Situat al sud-oest de la comarca, a la vall baixa del torrent de Vilagrasseta, entre el Corb i l’Ondara, afluents del Segre, al sud de Cervera.

Els conreus de secà (cereals -blat i ordi-, vinya i olivera) ocupen gairebé tota la superfície del terme; la ramaderia i l’avicultura són activitats complementàries. Àrea comercial de Cervera. Amb tot, la població ha experimentat un notable descens des del segon terç del segle XX, si bé darrerament s’ha estabilitzat.

La vila és al peu de les ruïnes de l’antic castell de Granyena; l’església parroquial és dedicada a santa Maria. Fora vila hi ha el santuari del Camí, que conserva elements de la vella capella romànica.

Passà als templers a mitjan segle XII, els quals hi establiren una comanda, que el 1312 passà als hospitalers.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiques

Granyanella (Segarra)

Municipi de la Segarra (Catalunya): 24,35 km2, 508 m alt, 153 hab (2016)

mapa segarra

Situat al límit amb l’Urgell, al revers del primer coster dels que componen l’altiplà segarrenc, on les calcàries originen un relleu planer, sobre la vall i a l’esquerra del riu d’Ondara, afluent del Segre, al sud-oest de Cervera.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura de secà (cereals -blat, ordi i sègol- que alternen amb ametllers, oliveres i vinya). L’ample llit del riu d’Ondara origina capes al·luvials, aprofitades pels conreus; la resta del territori és coberta de garriga o de bosc. Àrea comercial de Cervera. Hi ha hagut una forta davallada de la població des de mitjan segle XIX.

El poble, a l’esquerra del riu, al voltant de les ruïnes de l’antic castell de Granyanella, manté tot el seu caràcter medieval, l’església parroquial és dedicada a sant Salvador.

Dins el terme hi ha els pobles de la Curullada, Fonolleres, Tordera i la Móra i l’antiga quadra de Saportella. Fou possessió del monestir de Poblet.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiques