(les Pallargues, Segarra)
Antic poble, dins l’antic terme de l’Aranyó. És situat a la dreta del Sió, prop de Concabella.
El lloc pertangué al capítol de la col·legiata de Guissona.
Prop del riu hi ha l’antic castell de Ratera (o castell menor de Concabella), que esdevingué molí (dit el molí de Concabella, obra del 1530); vers el 1950 fou adquirit i refet per l’arquitecte Joaquim Vilaseca i Rivera.
(Cervera, Segarra)
Poble (499 m alt), situat en un coster a l’esquerra del Sió. L’església parroquial és dedicada a sant Miquel.
El lloc és esmentat ja el 1024; amb Malgrat, fou de jurisdicció eclesiàstica i passà a la del bisbat de Solsona. Al segle XIV intentà, també amb Malgrat, d’esdevenir carrer de Cervera.
Formà municipi independent fins l’any 1972. L’antic terme comprenia també els pobles de Malgrat, Castellnou d’Oluges, la Cardosa (en un enclavament), i les caseries de Tudela i Queràs.
(Sant Ramon de Portell, Segarra)
Poble (663 m alt), situat al cim dels altiplans que separen les riberes de Sió i del Llobregós. La seva parròquia és dedicada a sant Jaume.
Fou el cap del municipi fins el 1970, que, unit al municipi de la Manresana, es traslladà la capitalitat a Sant Ramon, poble del terme sorgit al voltant del monestir mercenari dedicat a sant Ramon Nonat, que la tradició fa fill de Portell.
Poble (589 m alt) de l’antic municipi de Sant Antolí i Vilanova, assentat en un tossal, a la dreta del riu d’Ondara.
La seva església (Sant Pau) depenia de la parròquia de Montlleó.
Era de la senyoria del comte d’Erill.
(Sanaüja, Segarra)
Antic convent augustinià, situat al pla, 1 km al sud de la vila.
Era un antic santuari marià (la Mare de Déu del Pla), conegut des del segle XIII, que el 1655 fou cedit als augustinians, els quals hi residiren fins a l’exclaustració (1835).
El convent actual fou reedificat al voltant del 1773, igual que l’església, ambdós de tipus barroc neoclàssic. L’església continua la seva funció de santuari.
Hi ha un aplec molt concorregut el 9 de setembre.
Poble (411 m alt) de l’antic municipi de les Pallargues, al sud del terme, a l’esquerra del Sió.
De la seva església parroquial (Sant Esteve) depenen Sisteró, Golonor i Queralt de Meca.
El segle XIX formà el municipi de Pelagalls i Sisteró.
(Talavera, Segarra)
Poble, al nord del terme, a l’antic camí de Cervera a Santa Coloma de Queralt.
La seva església (Santa Creu) depèn de la parròquia de Civit.
(Massoteres, Segarra)
Poble (o de Grissona, o Palouet), vora el límit amb el de Torà, al vessant septentrional de les costes de Palou (637 m alt), que separa la vall del Llobregós del pla de Guissona.
La seva església parroquial (Sant Jaume) depèn de Talteüll.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Poble (517 m alt), situat damunt l’altiplà que separa les riberes del Llobregós i de Sió.
La seva església parroquial és dedicada a sant Ponç i a sant Florenci.
Pertanyia a la jurisdicció del bisbe d’Urgell.
(Talavera, Segarra)
Poble, que forma un sol nucli amb Ondara. És a l’extrem septentrional del municipi, a la dreta del riu d’Ondara.
De la seva església parroquial (Sant Jaume) depèn la de Montfar.
Era de la jurisdicció del comte d’Erill. Al segle XIX formà un municipi amb Civit.
Dades dels Països Catalans 