Santuari de la Mare de Déu de les Alegries, situat, riera de Lloret amunt, a uns 3 km de la vila; dóna nom a un veïnat anomenat també de la Sagrera.
L’església, romànica, fou l’antiga parròquia de Sant Romà de Lloret, traslladada el 1522 vora el mar.
Depressió, a la serra del coll de l’Alba, per on passa l’antic camí de Tarragona a Tortosa.
En un dels cims de la serra hi ha la creu del coll de l’Alba (382 m alt) (santuari del Coll de l’Alba).
Antiga abadia de canonges premonstratencs (Santa Maria de Bellpuig), la primera i la més important que tingueren a Catalunya.
Fou fundat pel comte Ermengol VII d’Urgell, l’any 1166 i esplèndidament dotat pels seus successors, que s’hi feren enterrar. En la segona meitat del segle XVIII hi va florir una important escola d’erudició i investigació històrica. Hi destacaren l’abat Daniel Finestres, germà petit de J. Finestres, i els abats Jaume Caresmar, Jaume Pasqual i Josep Martí.
L’aplec de documents sobre esglésies i monestirs catalans, conservat gairebé sencer en còpies manuscrites, forma una sèrie impressionant de volums.
Arran de la desamortització passà a mans privades, i foren venuts (1894) els sepulcres dels comtes d’Urgell al museu The Cloisters, de Nova York. Des del 1910 és seminari i noviciat dels germans maristes.
S’hi conserven el claustre romànic i part dels edificis gòtics, dels segles XV i XVI. L’església, iniciada al començament del segle XIV i deixada incompleta, ha estat recentment restaurada.
(o de les Alades) Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, situat al cim de la serra de Bellmunt (1.246 m alt). L’església, d’origen romànic, i l’hostatgeria formen un sol edifici de notables proporcions i d’aspecte de fortalesa.
El santuari té el seu origen en el castell de Sarreganyada, esmentat ja el 1020. L’ermita de Bellmunt és documentada des del segle XIII. El 1587 fou iniciada la construcció d’un nou edifici, que sofrí destruccions el 1822, el 1835 i el 1936.
Al cim veí de Sarreganyada s’aixeca el pedró de la Mare de Déu de les Alades (nom amb el qual també és coneguda la imatge de Bellmunt, per tal com en aquest indret van a morir cada any eixams de formigues alades), on, segons la tradició, fou descoberta la imatge d’alabastre, del començament del segle XIV.
Dades dels Països Catalans 