Arxiu d'etiquetes: santuaris

Sepulcre, el * -Alt Penedès-

(Olèrdola, Alt Penedès)

Veure> el Sant Sepulcre  (antic priorat).

Sargar, el

(Herbers, Ports)

Santuari de la Mare de Déu del Sargar, al nord del poble, a l’esquerra del barranc d’Escalona.

Sants, muntanyeta dels

(Sueca, Ribera Baixa)

(o cabeçol dels Sants)  Petit turó (27 m alt), que s’alça enmig dels arrossars, al nord de la ciutat, camí de l’Albufera.

Al seu cim hi ha el santuari dels Sants de la Pedra (sant Abdó i sant Senén), edifici gòtic popular tardà, reformat el 1916. Té, annexa, una hostatgeria.

Santes, santuari de les

(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)

Santuari, on es venera la Mare de Déu del Bonsuccés, patrona de la vila.

S’alça al vessant septentrional de la serra de les Santes o de Miravet (contrafort septentrional de la serralada del desert de les Palmes).

Santa Marta -Ribera Baixa-

(Cullera, Ribera Baixa)

Santuari, situat a la costa, al fons del racó de Santa Marta (a ponent del cap de Cullera), on hom ha construït el barri del Racó de Santa Marta.

Santa Maria de Sobreroca *

(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)

Antic nom del santuari d’Elena.

Santa Maria de la Mar * -Baix Ebre-

(Baix Ebre)

Antic nom del santuari i del poble de l’Aldea.

Santa Magdalena del Puig

(Inca, Mallorca Raiguer)

(o Santa Magdalena d’Inca)  Santuari, situat al puig d’Inca, prop de la ciutat. L’actual església fou erigida al segle XVI i renovada en moltes ocasions; és envoltada d’un casal que fou convent, residència de donats i escola.

Existia ja a la fi del segle XIII; el 1308 era regit per un donat, i així continuà fins el 1402, que s’hi establí una comunitat femenina, que hi subsistí pocs anys. Vers el 1490 s’hi instal·là una comunitat de clarisses urbanianes, que fou reemplaçada per jerònimes el 1530. La nova comunitat hi residí només quatre anys.

Després la casa de l’ermità es destinà exclusivament a col·legi, funció que ja tenia el 1494 quan hi residien, en una part de l’edificació, les clarisses urbanianes. L’escola era regentada per un sacerdot, que era a la vegada custodi de la capella i tenia mestres seglars que ensenyaven humanitats.

Funcionà fins al principi del segle XVIII, època en què l’ermita tornà a ésser regentada per donats sota la cura dels consellers i rectors d’Inca. Finalment el 1931 s’hi establí un grup d’ermitans de la congregació diocesana de Sant Pau i Sant Antoni.

És lloc de devoció ancestral dels habitants d’Inca, fins al punt que el 1434 el bisbe de Mallorca decretà festa de precepte per a Inca la diada de Santa Magdalena, que hom acudia en massa a l’ermita.

Santa Llúcia de Mancor

(Mancor de la Vall, Mallorca Raiguer)

Santuari, al nord de la vila, dominant la vall.

L’església, esmentada ja el 1275, és una de les més antigues de l’illa. El 1603 fou donada al municipi de Selva de Mallorca; durant alguns any hi hagué ermitans.

Fins el 1925, any de la segregació de Mancor, tingué lloc un pelegrinatge anual del poble de Selva en compliment d’una promesa feta pels jurats.

Santa Llúcia * -Alt Empordà-

(la Jonquera, Alt Empordà)

Veure> Sant Miquel de Solans  (santuari).