(Inca, Mallorca Raiguer)

(o Santa Magdalena d’Inca)  Santuari, situat al puig d’Inca, prop de la ciutat. L’actual església fou erigida al segle XVI i renovada en moltes ocasions; és envoltada d’un casal que fou convent, residència de donats i escola.

Existia ja a la fi del segle XIII; el 1308 era regit per un donat, i així continuà fins el 1402, que s’hi establí una comunitat femenina, que hi subsistí pocs anys. Vers el 1490 s’hi instal·là una comunitat de clarisses urbanianes, que fou reemplaçada per jerònimes el 1530. La nova comunitat hi residí només quatre anys.

Després la casa de l’ermità es destinà exclusivament a col·legi, funció que ja tenia el 1494 quan hi residien, en una part de l’edificació, les clarisses urbanianes. L’escola era regentada per un sacerdot, que era a la vegada custodi de la capella i tenia mestres seglars que ensenyaven humanitats.

Funcionà fins al principi del segle XVIII, època en què l’ermita tornà a ésser regentada per donats sota la cura dels consellers i rectors d’Inca. Finalment el 1931 s’hi establí un grup d’ermitans de la congregació diocesana de Sant Pau i Sant Antoni.

És lloc de devoció ancestral dels habitants d’Inca, fins al punt que el 1434 el bisbe de Mallorca decretà festa de precepte per a Inca la diada de Santa Magdalena, que hom acudia en massa a l’ermita.