Poble (25 m alt) i antic municipi, incorporat a l’actual el 1962, del qual és un suburbi.
Antiga alqueria islàmica, fou de la jurisdicció del duc de Gandia. Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per 90 famílies.
L’església parroquial de Sant Cristòfor depengué de la del Real de Gandia i de la de Benirredrà.
Barri i antic municipi: 1,24 km2, 19 m alt. Incorporat a l’actual el 1965.
Fou lloc de moriscs. El 1609 era habitat, juntament amb Benicanena, per 136 famílies. Pertangué al ducat de Gandia des del segle XIV. El 1535 fou erigit en rectoria de moriscs, i més tard en parròquia independent (Santa Magdalena), amb l’annex d’Alcodar.
L’església actual fou construïda entre el 1804 i el 1837.
(Safor)
Antic nom del Rafalet de Bonamira o Llocnou de Sant Jeroni.
(Benifairó de la Valldigna, Safor, segle XIII – )
Jurisdicció senyorial concedida el 1238 a Berenguer Vives de Canyamars.
El títol ha continuat fins al segle XX a la mateixa família.
Despoblat, dividit, des de la baixa edat mitjana, en dos nuclis: Benieto Jussà (o dels Moros) i Benieto Sobirà (o dels Cristians).
El 1609, habitaven el lloc 90 famílies morisques.
Despoblat de l’antic terme de Benipeixcar.
Despoblat, entre els antics termes de Gandia i Beniopa (el 1535 fou agregat a la parròquia d’aquest darrer lloc).
Antic lloc de moriscs, era habitat per 11 famílies el 1609.
(Safor)
Altre nom de la població de Benirredrà.
Municipi de la Safor (País Valencià): 2,56 km2, 12 m alt, 2.571 hab (2014)
Situat al sud del riu d’Alcoi, en plena horta de Gandia, al sud-est d’aquesta vila, a la costa, que forma una platja plana i arenosa de més d’1 km de llargària.
El terreny és totalment pla i ocupat pels conreus de regadiu (dedicats bàsicament al taronger, i prop del mar s’obtenen conreus d’horta) els quals estan alimentats per la sèquia comuna de Gandia, a través de la sèquia de Miramar, derivada del riu d’Alcoi. Al sector més costaner, de platges sorrenques, s’ha construït un nucli residencial turístic. Àrea comercial de Gandia. La població , que augmentà els segles XVIII i XIX, ha restat estancada des del 1910.
El poble, d’origen islàmic, és situat a la vora de la carretera que comunica el Grau de Gandia amb Oliva, i és dominat per l’església parroquial de Sant Andreu, destruïda el 1936 i reedificada posteriorment.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Safor (País Valencià): 6,47 km2, 98 m alt, 546 hab (2014)
(ant: el Rafalet de Bonamira) Situat a la vall mitjana del Vernissa, al límit amb la Vall d’Albaida, al sud-oest de Gandia. Relleu accidentat, al sud, per les serres de Benicadell i d’Ador, ocupat per pinedes.
Agricultura localitzada al sector septentrional, amb conreus de regadiu (dedicats principalment als tarongers, en expansió), al costat del riu; de secà (vinya moscatell, oliveres, ametllers i garrofers), ramaderia i cria d’aviram. Àrea comercial de Gandia. La població, en augment fins al 1960, experimenta una lleugera davallada.
El poble és d’origen islàmic, que restà despoblada amb l’expulsió dels moriscs, fins a la repoblació del 1609. L’església parroquial és dedicada a sant Roc.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 